Els jardins modernistes de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, construïts entre 1903 i 1912, i oblidats més de 100 anys per la historiografia, contenen una arquitectura que anticipa o és coetània a les últimes grans obres de Gaudí, formalitzant-se així les estructures hiperbòliques de la Sagrada Família (1915-1921), el banc serpentí del Park Güell (1910-1914), aspectes formals de la Casa Milà (1906-1912) i composicions arquitectòniques de la colònia Güell (1908-1914) i de la Casa Batlló (1904-1906).
Xerrada d'un ponent