Conferència

La tercera i última sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2024 anirà a càrrec de Jaume Prat Ortells, el qual presentarà la tesi doctoral Espai Núvol: una tesi sobre les atmosferes de RCR arquitectes, el divendres 28 de juny a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès. L’autor va començar a fer aquesta tesi doctoral sobre RCR Arquitectes abans de saber que l’estava redactant: obres visitades, hores de conversa, conèixer col·laboradors, clients, amics.

La Delegació Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya celebra la tradicional Trobada de Sant Pere amb la conferència “Viure amb l’aigua. Taller internacional Wave”, a càrrec de Miquel Peiro, del taller d'arquitectura bordas+peiro. La xerrada que tindrà lloc el dijous 27 de juny de 2024, a les 19 hores, complementa l'exposició que amb el títol homònim es pot veure a la sala d'exposicions de la mateixa demarcació fins a l’1 de juliol.

Enguany es compleixen 110 anys de la creació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, avui Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), i 40 del Mètode SCCM de restauració monumental, anomenat així en homenatge a l’antiga denominació del Servei, plasmat en una primera publicació de 1985 que va ser ampliada el 1999. Per aquest motiu, el dimecres 26 de juny a les 16:30 h, tindrà lloc a la sala d'actes del COAC  una jornada en la qual tècnics experts en patrimoni, tant de la Diputa

La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya organitza novament "L'hora del Pati" a la seu del COAC de Manresa. La Casa Lluvià acollirà l'arquitecta Meritxell Inaraja per presentar la proposta de rehabilitació de la fàbrica l'Anònima de Manresa. 

El proper diumenge 16 de juny el COAC organitza, juntament amb la Diputació de Barcelona, l'última Festa d’Arquitectura de la temporada.

Durant la Festa d'Arquitectura de l'Eixample, que tindrà lloc al recinte de l’Escola Industrial, descobrirem com arquitectes catalans segueixen portant la ceràmica i la volta catalana als seus límits estructurals i artístics, trencant totes les fronteres, igual que l’arquitecte Rafael Guastavino fa gairebé un segle va innovar amb la construcció de la volta a la catalana.