El traç, de vegades lleuger i imperfecte o, de vegades, contundent i sincopat, de tinta negra en contacte amb una superfície blanca i brillant provoca, en una observació minuciosa, jocs suggeridors de llums i ombres.
Aquest treball amb tinta xinesa a l’aiguada intenta allunyar-se de respostes lineals a la pregunta tòpica: «Això què significa?» Cada dibuix pot evocar tòtems agermanats per forces invisibles, fons de coves il·luminats per llum zenital, escenaris de profunda llunyania… Tot s’hi val i sorgeix com per encanteri.
Lloc:
