La nova incorporació enriqueix la documentació sobre planejament i paisatge urbanístic del darrer terç del segle XX i principis del XXI. 

La formalització de la donació dels arquitectes Joaquim Bover i Enric Bayona va tenir lloc a la sala de juntes de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) amb la participació del president de la Demarcació, Marc Riera, i els dos arquitectes. Aquesta donació suposa una aportació significativa per a l’Arxiu Històric de la Demarcació, oferint una nova perspectiva sobre el planejament i el desenvolupament urbanístic a la província de Girona durant el darrer terç del segle XX i inicis del XXI.

L'aportació inclou documents rellevants, com projectes d’edificació, planejaments urbanístics, concursos i maquetes, que formen part de la trajectòria conjunta dels arquitectes des de mitjans dels anys noranta fins al segle XXI. Entre les obres més destacades hi ha projectes de rehabilitació com l’Annexa (convertida en Facultat de Magisteri a Girona), la Casa Carles (Bisbat de Girona), la Casa de la Reina Sibil·la de Fortià i el Balneari Termes Orión al Centre Lúdic i Termal Magma de Santa Coloma de Farners. També sobresurten les intervencions en esglésies romàniques a Breda, el Far d’Empordà i Portbou.

Altres projectes significatius inclouen edificacions públiques com els pavellons esportius de Sant Gregori, Salt i Sarrià de Ter, i centres educatius com el CEIP Dalmau Carles Pla i el CEIP Domeny (Girona) o l’Escola Barceló i Matas (Palafrugell), exemples d’un sistema constructiu industrialitzat. Un dels projectes més recents de la seva col·laboració va ser la residència per a persones amb diversitat funcional psíquica de la Fundació Noguera, ubicada al Monestir de Sant Daniel de Girona. A més, cal destacar la seva participació amb l’arquitecte italià Aldo Rossi en els treballs inicials del Pla Especial de Millora Urbana del sector residencial dels Químics de Girona.

Amb aquesta incorporació, el nombre de fons custodiats per l’Arxiu Històric del COAC a Girona s’eleva a trenta-sis. Aquest patrimoni documental és una eina essencial per conèixer i comprendre millor l’arquitectura catalana contemporània. Un cop revisats i catalogats, els documents estaran a disposició de tothom.