Mor l’arquitecte Jean-Louis Cohen, amant de la transformació de Barcelona i del modernisme
Scope:
Col·legi
Printer, email and PDF versions:
Published:
23 August 2023
Addtoany:
Jean-Louis Cohen va morir el passat 7 d’agost, a l’edat de 74 anys. L’arquitecte francès era un dels principals experts de l’obra de Le Corbusier i reconegut per la seva extensa investigació en el camp de l’arquitectura moderna i planificació urbana.
Va ser comissari de diverses exposicions al Museum of Modern Art, el Canadian Centre for Architecture, el Centre George Pompidou, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine o el Centre George Pompidou, i comissari del Pabelló francès de la 14a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia el 2014. Aquell mateix any, a Barcelona, va comissariar l’exposició de Le Corbusier al CaixaForum.
Amant de la transformació preolímpica de Barcelona –amb la creació de places que retornaven l’espai públic a la ciutadania–, Cohen va publicar diversos articles a la revista “AMC (Architecture, Mouvement, Continuité)” defensant una manera de fer arquitectura que va servir de model per a la transformació d’altres ciutats de referècia.
Dins la seva extensa producció literària, destaquen llibres com "Building a New New World: Amerikanizm in Russian Architecture" (2020), "Frank Gehry; Catalogue Raisonné of the Drawings; Volume One, 1954-1978" (2020), “Le Corbusier: an Atlas of Modern Landscapes” (2013), “The Future of Architecture. Since 1889” (2012), “Architecture in Uniform; Designing and Building for WWII” (2011), “Liquid Stone, New Architecture in Concrete” (2006), “Mies van der Rohe” (1994), “Le Corbusier and the Mystique of the USSR, Theories and Projects for Moscow (1928-1936)” (1992), entre d'altres.
Nascut a París el 1949, Cohen va estudiar Arquitectura a l’École Spéciale d’Architecture. El 1985 va obtenir el doctorat en Història de l’Art a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Després de dirigir el Programa d’Investigació Arquitectònica del Ministeri d’Habitatge de França del 1983 al 1996, va ensenyar com a investigador a l’Escola d’Arquitectura Paris-Villemin i va ocupar la càtedra d’Història de la Planificació Urbana a l’Institut Français d’Urbanisme, a la Universitat de París, del 1996 al 2004.
Des del 1994, ocupava la càtedra Sheldon H. Solow d’Història de l’Arquitectura a la Universitat de Nova York.
Va ser comissari de diverses exposicions al Museum of Modern Art, el Canadian Centre for Architecture, el Centre George Pompidou, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine o el Centre George Pompidou, i comissari del Pabelló francès de la 14a Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia el 2014. Aquell mateix any, a Barcelona, va comissariar l’exposició de Le Corbusier al CaixaForum.
Amant de la transformació preolímpica de Barcelona –amb la creació de places que retornaven l’espai públic a la ciutadania–, Cohen va publicar diversos articles a la revista “AMC (Architecture, Mouvement, Continuité)” defensant una manera de fer arquitectura que va servir de model per a la transformació d’altres ciutats de referècia.
Dins la seva extensa producció literària, destaquen llibres com "Building a New New World: Amerikanizm in Russian Architecture" (2020), "Frank Gehry; Catalogue Raisonné of the Drawings; Volume One, 1954-1978" (2020), “Le Corbusier: an Atlas of Modern Landscapes” (2013), “The Future of Architecture. Since 1889” (2012), “Architecture in Uniform; Designing and Building for WWII” (2011), “Liquid Stone, New Architecture in Concrete” (2006), “Mies van der Rohe” (1994), “Le Corbusier and the Mystique of the USSR, Theories and Projects for Moscow (1928-1936)” (1992), entre d'altres.
Nascut a París el 1949, Cohen va estudiar Arquitectura a l’École Spéciale d’Architecture. El 1985 va obtenir el doctorat en Història de l’Art a l’École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Després de dirigir el Programa d’Investigació Arquitectònica del Ministeri d’Habitatge de França del 1983 al 1996, va ensenyar com a investigador a l’Escola d’Arquitectura Paris-Villemin i va ocupar la càtedra d’Història de la Planificació Urbana a l’Institut Français d’Urbanisme, a la Universitat de París, del 1996 al 2004.
Des del 1994, ocupava la càtedra Sheldon H. Solow d’Història de l’Arquitectura a la Universitat de Nova York.