Banc d’Espanya de Girona (1984-89) *
Al solar que acollia una obra industrial de Rafael Masó (garatge Callicó, del 1919-24, enderrocat el 1980), s’hi emprengué la construcció d’una delegació del banc central espanyol (1874), fruit d’un encàrrec a Clotet propiciat per Rafael Moneo.    

La gènesi d’aquest projecte n’explica el volum, de cap manera derivat directament d’un programa interior, sinó de la voluntat de presidir la nova plaça de la Constitució, d’arbitrat el desordre urbà imperant i d’erigir-se en ròtula de la Gran Via. De fet, el programa s’allotja sobretot al volum prismàtic posterior, i el gran cilindre maclat constitueix el tancament d’un segon espai “exterior” concebut a manera de pati d’operacions de les dependències de treball. L’accés rodat i la qüestió de la seguretat donen argument a una tanca de dimensió suficient que restitueix l’alineació i la petita escala, i a una rampa fossat que aporta complexitat, distància i monumentalitat. Els usos interiors, amb uns accessos i unes compartimentacions de menor envergadura, es disposen amb una certa aleatorietat, gairebé com si es tractés d’una intervenció en un monument ja existent. 
 

Els autors treballen aquesta obra elaboradíssima impregnant-la de llur interès, en el moment de la realització, per la fàbrica de rajol com a sistema més complet d’edificació i per les complexitats internes dels organismes romans i medievals.  

El declivi del paper dels bancs centrals estatals, subsumits en la Unió Europea, ha reduït la necessitat de delegacions, i l’edifici, desvestit en bona part de l’equipament i els acabats originals, es disposa ara a acollir les oficines de la Subdelegació del Govern. 

*Descripció extreta de la Guia d'Arquitectura de Girona. COAC, 2008.

INSCRIPCIONS TANCADES