© Arxiu Històric del COAC
Mor l'arquitecte Guillermo Giráldez
Scope:
Col·legi
Printer, email and PDF versions:
Published:
07 February 2022
Addtoany:
L'arquitecte Guillermo Giráldez Dávila ha mort el 6 de febrer a l'edat de 97 anys.
Giráldez es va graduar a l'ETSAB l'any 1951. Poc després es va unir al Grup R i, l'any 1954, va organitzar la segona exposició del col·lectiu, juntament amb Oriol Bohigas i Josep M. Martorell, companys de promoció.
L'any 1955 va començar a treballar amb els arquitectes Pedro López Íñigo i Xavier Subías, amb qui compartiria despatx fins a finals dels anys 90. L'estudi Giráldez - López Iñigo - Subías, arquitectes representa l'aposta per l'avantguarda moderna i reformista que trenca amb l'academicisme imperant dels 50.
L'any 1957 van rebre l'encàrrec per construir la Facultat de Dret, al nou campus de la Universitat de Barcelona a l'avinguda Diagonal. El projecte, un edifici racionalista i funcionalista amb un llenguatge proper a Mies van der Rohe i al GATCPAC dels anys 30, va guanyar el Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme.
El mateix any 1957, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, van elaborar l'avançament del Pla Parcial del barri de Montbau. Entre 1958 i 1960 van construir tres dels blocs de l'illa Sud. Posteriorment hi construirien també el bloc N, amb un sistema de pisos dúplex amb corredors d'accés encaixats, inspirats en la torre de Bakema i Van den Broek a la Interbau 57.
El següent gran encàrrec va ser el Pla Parcial del Sud-est del Besòs, l'any 1959, en col·laboració amb Enric Giralt i Josep Puig i Torné. En aquest sector, a més, van construir els edificis d'habitatges i els equipaments de les 4 illes situades al nord.
L'estudi va projectar també, l'any 1962, la Biblioteca del COAC, avui desapareguda. Un altre dels seus projectes més destacats és la Facultat d'Econòmiques de Barcelona (1962-1966), on es consolidava el seu llenguatge plàstic basat en el diàleg entre els materials, i l'estructura adquiria importància, anticipant l'obra de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-72).
El Fons Giráldez - López Iñigo - Subías està dipositat a l'Arxiu Històric del COAC, que l'ha digitalitzat per facilitar-ne la difusió. L'any 2008 el Col·legi va organitzar l'exposició "Giráldez, López-Íñigo i Subias, arquitectes. A la recerca d’un llenguatge arquitectònic contemporani (1956-1997)", que recorria la trajectòria de l'estudi des del seu inici fins al 1997. Després de veure's a la seu de Plaça Nova, la mostra va itinerar per diverses seus col·legials. A més, l'any 2021 alguns documents d'aquest Fons van formar part de l'exposició "Montbau, 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia".
Giráldez es va graduar a l'ETSAB l'any 1951. Poc després es va unir al Grup R i, l'any 1954, va organitzar la segona exposició del col·lectiu, juntament amb Oriol Bohigas i Josep M. Martorell, companys de promoció.
L'any 1955 va començar a treballar amb els arquitectes Pedro López Íñigo i Xavier Subías, amb qui compartiria despatx fins a finals dels anys 90. L'estudi Giráldez - López Iñigo - Subías, arquitectes representa l'aposta per l'avantguarda moderna i reformista que trenca amb l'academicisme imperant dels 50.
L'any 1957 van rebre l'encàrrec per construir la Facultat de Dret, al nou campus de la Universitat de Barcelona a l'avinguda Diagonal. El projecte, un edifici racionalista i funcionalista amb un llenguatge proper a Mies van der Rohe i al GATCPAC dels anys 30, va guanyar el Premi FAD d'Arquitectura i Interiorisme.
El mateix any 1957, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, van elaborar l'avançament del Pla Parcial del barri de Montbau. Entre 1958 i 1960 van construir tres dels blocs de l'illa Sud. Posteriorment hi construirien també el bloc N, amb un sistema de pisos dúplex amb corredors d'accés encaixats, inspirats en la torre de Bakema i Van den Broek a la Interbau 57.
El següent gran encàrrec va ser el Pla Parcial del Sud-est del Besòs, l'any 1959, en col·laboració amb Enric Giralt i Josep Puig i Torné. En aquest sector, a més, van construir els edificis d'habitatges i els equipaments de les 4 illes situades al nord.
L'estudi va projectar també, l'any 1962, la Biblioteca del COAC, avui desapareguda. Un altre dels seus projectes més destacats és la Facultat d'Econòmiques de Barcelona (1962-1966), on es consolidava el seu llenguatge plàstic basat en el diàleg entre els materials, i l'estructura adquiria importància, anticipant l'obra de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-72).
El Fons Giráldez - López Iñigo - Subías està dipositat a l'Arxiu Històric del COAC, que l'ha digitalitzat per facilitar-ne la difusió. L'any 2008 el Col·legi va organitzar l'exposició "Giráldez, López-Íñigo i Subias, arquitectes. A la recerca d’un llenguatge arquitectònic contemporani (1956-1997)", que recorria la trajectòria de l'estudi des del seu inici fins al 1997. Després de veure's a la seu de Plaça Nova, la mostra va itinerar per diverses seus col·legials. A més, l'any 2021 alguns documents d'aquest Fons van formar part de l'exposició "Montbau, 1958-1964. Entre Arquitectura i Harmonia".