© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Exposició: "L'arquitecte del mercat d'Horta. Ramon Térmens"
Organizer:
COAC
Location:
Barcelona
Printer, email and PDF versions with ICS:
Sala:
Espai Picasso
Horari:
de dilluns a dissabte de 10 a 20 h; diumenges de 10 a 15 h
Addtoany:
El proper 17 de gener a les 19 h s'inaugura l'exposició "L'arquitecte del mercat d'Horta. Ramon Térmens: arquitecte i pintor" a l'Espai Picasso de plaça Nova, organitzada per "El Pou. Grup d'estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada" i impulsada des del Grup territorial d'Horta-Guinardó del COAC, l'AAUC (Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya) i l’AADIPA (Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic).
L'exposició s'inaugurarà amb una xerrada a càrrec d'Alessandro Scamato, arquitecte redactor del Informe sobre el Mercat d’Horta i vocal de l’AADIPA; Mariano Serrano, arquitecte i membre del Grup d’Urbanisme i Patrimoni de EL POU i del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; Miquel Colomer, arquitecte i net de Ramon Térmens i membre del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; i Ramon Ferrando, arquitecte, soci i codirector de projectes de 2BMFG. Membre de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE).
Ramon Térmens i Mauri (Barcelona 1892-1960) va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1910) i pintura a l’Acadèmia d’Art de Francesc Galí (1915). Va treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona (1922-1930) i participà en l’Exposició Internacional del Moble i decoració d’interiors (1923) i al concurs de projectes per al Palau Nacional (1924). L'arquitecte va projectar l’avinguda Maria Cristina i fou un dels artífexs de la plaça de la Font de Montjuïc. L'any 1930 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins al 1960.
A més, va exercir com a catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1926-1960) en l’assignatura de Complementos de álgebra, mecánica general y curso elemental de Estabilidad. Tant a l’Ajuntament de Barcelona com a l’ETSAB és company de Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte del Mercat del Guinardó.
D'entre els seus treballs destaquen, a més del Mercat d’Horta, les següents obres: el pont d’Olot; el càlcul de l’estructura dels magatzems Jorba de Barcelona (un dels primers treballs de formigó a la ciutat); la Farinera de Manresa i la capella i el campanar del cementiri de Sant Andreu.de Barcelona
Del Mercat d'Horta cal destacar la seva estructura de formigó armat, que defineix un espai diàfan només amb quatre pilars i sense cap paret. La part central de la planta esta coberta amb una cúpula que forma un quadrat de 25 m de costat, aixecada sobre bigues paret de 5 m d’alçària, on s’hi col·loquen les finestres de ventilació. La cúpula esta formada per una retícula amb nervis. Aquesta estructura va requerir una bastida de 20 m d’alçària. El cos exterior, de planta gairebé quadrada (la façana principal es corba per adaptar-se a la alineació del carrer Tajo) es remata amb una coberta a dos nivells que neix de la cornisa que envolta tot el perímetre.
Recupera la presentació:
L'exposició s'inaugurarà amb una xerrada a càrrec d'Alessandro Scamato, arquitecte redactor del Informe sobre el Mercat d’Horta i vocal de l’AADIPA; Mariano Serrano, arquitecte i membre del Grup d’Urbanisme i Patrimoni de EL POU i del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; Miquel Colomer, arquitecte i net de Ramon Térmens i membre del Grup d’Arquitectes d’Horta Guinardó; i Ramon Ferrando, arquitecte, soci i codirector de projectes de 2BMFG. Membre de l’Associació de Consultors d’Estructures (ACE).
Ramon Térmens i Mauri (Barcelona 1892-1960) va estudiar arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1910) i pintura a l’Acadèmia d’Art de Francesc Galí (1915). Va treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona (1922-1930) i participà en l’Exposició Internacional del Moble i decoració d’interiors (1923) i al concurs de projectes per al Palau Nacional (1924). L'arquitecte va projectar l’avinguda Maria Cristina i fou un dels artífexs de la plaça de la Font de Montjuïc. L'any 1930 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins al 1960.
A més, va exercir com a catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (1926-1960) en l’assignatura de Complementos de álgebra, mecánica general y curso elemental de Estabilidad. Tant a l’Ajuntament de Barcelona com a l’ETSAB és company de Bonaventura Bassegoda i Musté, arquitecte del Mercat del Guinardó.
D'entre els seus treballs destaquen, a més del Mercat d’Horta, les següents obres: el pont d’Olot; el càlcul de l’estructura dels magatzems Jorba de Barcelona (un dels primers treballs de formigó a la ciutat); la Farinera de Manresa i la capella i el campanar del cementiri de Sant Andreu.de Barcelona
Del Mercat d'Horta cal destacar la seva estructura de formigó armat, que defineix un espai diàfan només amb quatre pilars i sense cap paret. La part central de la planta esta coberta amb una cúpula que forma un quadrat de 25 m de costat, aixecada sobre bigues paret de 5 m d’alçària, on s’hi col·loquen les finestres de ventilació. La cúpula esta formada per una retícula amb nervis. Aquesta estructura va requerir una bastida de 20 m d’alçària. El cos exterior, de planta gairebé quadrada (la façana principal es corba per adaptar-se a la alineació del carrer Tajo) es remata amb una coberta a dos nivells que neix de la cornisa que envolta tot el perímetre.
Recupera la presentació:
17/12/2018