La ciutat és un aparador viu que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes. Passejant pels carrers podem veure estils, usos, valors socials, empremtes, en definitiva, que defineixen el teixit de la ciutat.

També és cert que la ciutat l’hem entendre com un organisme viu, la seva pell arquitectònica neix, viu i mor producte d’una lògica que a voltes ens consta d’acceptar-ho però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar “congelada” en el temps excepte en aquells elements que la pròpia societat ha considerat oportú la seva protecció.

El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna oportunitats per a recordar com eren edificis que en la actualitat no existeixen o estan profundament alterats reforçant la memòria històrica de la nostra societat.

L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant “Arquitectures desaparegudes” que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, bé per a la seva desaparició o perquè han sofert una transformació considerable.

En aquesta exposició veurem edificis molt transformats com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents que formen  part de la nostra memòria històrica com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Tot plegat forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per totes les seves seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució. 


Col·labora: