El proper 4 de juny a les 19.30 h tindrà lloc a la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell la presentació del llibre "LA PLATJA DE PALMA. Evolució històrica i planejament urbà", de Manuel Cabellos.

L'arquitecte Estanislau Roca, Catedràtic d'Urbanisme i vicerector d'Infraestructures i Arquitectura de l’UPC, presentarà a l'autor del llibre i també arquitecte, Manuel Cabellos.

Quan em van proposar redactar l’estudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar l’encàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició d’estiuejant a s’Arenal des de la infància podia aportar un plus a l’obligat informe que havia d’adjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que s’estava gestant. Però hi vaig posar dues condicions: per una banda l’estudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric i, per l’altra, el planejament havia de considerar-se, més com una conseqüència necessària, que com un element determinant.

Com a urbanista i ciutadà, sempre m’han interessat les circumstàncies que genera la creació dels nuclis urbans. Al començament del segle XX i davant la manca de planejament, les demandes d’edificació s’instrumentalitzaven únicament mitjançant Plans d’Eixample de les poblacions i, en altres casos, mitjançant la simple parcel·lació per a usos familiars o agrícola, donant lloc en molt de casos a la formació incontrolada de nuclis de població. La Llei del sòl de 1956 va introduir mínims criteris generals i locals d’ordenació i d’ús que varen fer possible el desenvolupament intensiu del territori.

Aquesta alteració va esser impulsada, en aquest cas, per la inclusió d’un ús turístic intensiu, i popularitzada com a boom. A la fase tercera d’aquest llibre, s’hi desvetlla una possible existència de una organització concertada entre persones i institucions que des de diverses oficines llunyanes, d’una manera activa van decidir experimentar la implantació d’una urbanització per a un ús turístic de masses sobre el fràgil ecosistema dunar de la platja, denominada llavors de s’Arenal, i del seu entorn costaner. Es crearen i utilitzaren instruments com el Pla General Municipal, els plans parcials i els plans especials, l’aprovació dels quals, inclòs el seu incompliment, va provocar intensos canvis socials i paisatgístics.

Aquest model d’ordenació fou, desprès, exportat a llocs similars.

Manuel Cabellos

La acte està organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.