© Pep Madrenas
Exposició col·lectiva de ceramistes d’Osona: +++C
Sala:
Sala d'exposicions del COAC-Osona
Horari:
De dilluns a divendres de 10 a 13 i de 15 a 20h. Dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20 h. De l'11 al 31 de juliol: 10 a 14 h
Addtoany:
En el marc de Vic Capital de la Cultura Catalana, el mes de juny es dedica a les formes, i la sala d’exposicions de la Delegació d’Osona del COAC acollirà l’exposició col·lectiva de ceramistes d’Osona +++C (més CIUTAT, més CULTURA.... i més CERÀMICA).
La inauguració de l'exposició serà el dia 10 de juny a les 19.30 h.
Com a col·lectiu que treballem amb el fang prenem aquest material com a vehicle fque ens permet articular el nostre desig de transformar el procés creatiu en matèria ceràmica, el llarg recorregut que va del cru al cuit, del material a la voluntat de forma, de la naturalesa a la cultura.
La diversitat ens defineix, com és diversa també la presència de la ceràmica en el món artístic contemporani i així ho ha estat al llarg del temps. L’objecte ceràmic pot bascular des del més simple al més sublim, del més quotidià al més singular: de la totxana a la urna, d’una tassa a una estàtua, del càntir a un altar, del fang damunt la pell de l’artista als murs d’un palau, de la joia als milers de petites peces composant una instal3lació. I en una escala que tan pot remetre a les mans, a la seva capacitat d’agafar i sostenir, com a la monumentalitat de l’espai arquitectònic.
Carme Collell
La inauguració de l'exposició serà el dia 10 de juny a les 19.30 h.
Com a col·lectiu que treballem amb el fang prenem aquest material com a vehicle fque ens permet articular el nostre desig de transformar el procés creatiu en matèria ceràmica, el llarg recorregut que va del cru al cuit, del material a la voluntat de forma, de la naturalesa a la cultura.
La diversitat ens defineix, com és diversa també la presència de la ceràmica en el món artístic contemporani i així ho ha estat al llarg del temps. L’objecte ceràmic pot bascular des del més simple al més sublim, del més quotidià al més singular: de la totxana a la urna, d’una tassa a una estàtua, del càntir a un altar, del fang damunt la pell de l’artista als murs d’un palau, de la joia als milers de petites peces composant una instal3lació. I en una escala que tan pot remetre a les mans, a la seva capacitat d’agafar i sostenir, com a la monumentalitat de l’espai arquitectònic.
Carme Collell
5/04/2016