Barcelona

La jornada, que organitzen conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC a partir de les 10 h a la sala d’actes de plaça Nova, servirà per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni. A continuació es durà a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.

El dimarts 9 d’abril a les 19 h s'inaugura l’exposició Raimon Torres. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975, que es podrà visitar a l’altell de la seu del COAC de plaça Nova fins l’11 de maig. En el decurs de l'acte també es presentarà el llibre “Raimon Torres. La mirada d'un arquitecte. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975”, a càrrec de Daniel Giralt-Miracle, Néstor Pellicer i Salvador Roig, autors de l'obra.

El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.

El passat 7 de març es va dur a terme una taula de debat oberta a plaça Nova sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, en què va participar Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa.

El passat dia 8 es va desenvolupar a plaça Nova la Fira d'Alternatives per a l'accés a l'habitatge, organitzada per l’agrupació AuS del COAC per tal de presentar tot un seguit d’alternatives per tenir accés a un habitatge digne. Es tracta d’alternatives que prioritzen el benestar de les persones i el medi ambient en lloc dels interessos econòmics.

Ser capaços de definir un nou model professional per a l’arquitecte, vàlid per a un escenari econòmic, social i polític com l’actual, completament diferent al que havíem conegut fins ara. Aquest és el gran repte i alhora la gran oportunitat que defineix el futur de l’exercici de l’arquitectura i, per extensió, de la universitat que forma els professionals.