Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) constitueix, en si mateix i en el conjunt de la seva obra, un dels exemples més paradigmàtics de l’esperit culte, progressista i creatiu del tombant de segle. La seva personalitat es projecta amb provat èxit dins una versió transversal de participació social en diversos àmbits: cultura, política, docència i sobretot arquitectura, veritable epicentre de la seva vida pública.

Domènech crea al voltant d’un nou model estructural – forma, funció i símbol – un innovador repertori ornamental que permet la incorporació dels millors artistes i artesans. 

Presentació [2]

Vídeos de les sessions [3]