Lluís Casals, un dels fotògrafs espanyols d'arquitectura més rellevants de l’últim terç del segle XX, va morir el passat 16 de febrer als 67 anys.

Referència en el camp de la fotografia entre els anys 70 i 2000, va documentar principalment l’arquitectura de l’Espanya de la Transició, aportant noves mirades sobre l’espai públic, els equipaments i les infraestructures. Va treballar per a arquitectes de renom, com Le Corbusier, Rafael Moneo, Carlos Ferrater [2], l'Studio Pe [3]r, Oriol Bohigas [4] o Jordi Garcés i la seva particular mirada va contribuir a l’èxit internacional de l’arquitectura espanyola de l’època. De fet, algunes de les imatges icòniques de l’arquitectura d’aquell període són seves, com la del Museu de Mèrida o els Molins del Júcar, a Múrcia.

L’Arxiu Històric del COAC conserva centenars d’imatges de Casals, ja que custodia els fons d’alguns dels arquitectes per als quals va treballar: MBM, Bach/Mora, Studio Per, Garcés i Soria, Víctor Rahola, Tous-Fargas o Correa-Milà, entre altres. La voluntat de Lluís Casals era dipositar el seu arxiu al COAC, motiu pel qual l'Arxiu Històric està ultimant els tràmits per fer-ho possible.

Alguns dels seus treballs també es poden consultar al web arquitecturacatalana.cat. [5]