Coincidint amb el Dia de la Dona 2024, la sala de Juntes de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit la formalització de la donació del fons professional de l’arquitecta Elisabet Tayà Durà, entre el president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, i la mateixa arquitecta.

El fons el configuren una trentena d’expedients de projectes fets entre els anys setanta i principis dels 90 del segle XX; una documentació que engloba redaccions de projectes d’edificació, de nova planta i rehabilitació, i d’urbanització. A tall d’exemple, en destaca el Mas Xargay a Albons (1989-1990);uns edificis al carrer Rosari del barri de la Bonanova de Barcelona (1974-1976), duts a terme juntament amb el despatx BFR, que van incorporar peces prefabricades de formigó; i la rehabilitació del Castell d’Albons (1980-1983), entre altres.

Aquesta donació representa la primera incorporació d’un fons professional d’una arquitecta a la seu gironina del COAC, la qual permet augmentar fins a 35 les donacions custodiades fins a l’actualitat. La seva obra suposa una nova mirada de caràcter femení a l’arquitectura i el paisatge del darrer terç del segle XX.

Trajectòria professional
Elisabet Tayàés arquitecta des de 1973. Durant l’època d’estudiant i a l’inici de la seva activitat professional, va col·laborar amb l’Estudi BFR integrat per Alfred Fernández de la Reguera i Enric Barbat. També va col·laborar amb Gres en el disseny de mobiliari com la Taula Creu, el Galan Doble o el Llit BT.

Posteriorment, entre el 1977 i el 1978, la seva activitat es va centrar en promocions immobiliàries de la Societat 2A amb Bufet Dexeus, amb obres com l’Edifici de 28 habitatges a Calderes (1977-1978).

Finalment, en l’etapa rural que es va iniciar en anar a viure a Empúries i Albons, se centrà sobretot en la rehabilitació de diferents edificacions com el Castell d’Albons (1980-1983), Cal Marqués a Espolla (1987-1990) o el Mas Xargay a Albons (1989-1990).

L’any 1990 va dur a terme la seva última obra a Barcelona – posteriorment només realitzà encàrrecs lligats al nucli familiar -, ja que s’incorporà a la Generalitat de Catalunya, primer a l’equip de Xavier Subias per col·laborar en la redacció del Pla Territorial General de Catalunya, i tot seguit, entrà a formar part de l’equip de J. A. Solans, a la Direcció General d’Urbanisme, per tramitar els expedients que mensualment es presentaven a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Durant aquests anys, va tenir l’oportunitat de recórre el territori català per visitar els llocs on es proposaven canvis o modificacions urbanístiques rellevants.