Richard Rogers va morir el 18 de desembre a Londres, a l'edat de 88 anys. L'arquitecte britànic és autor d’alguns dels edificis més decisius de l’arquitectura contemporània. 

Entre les seves obres destaquen el Centre Pompidou de París (1977), creat juntament amb Renzo Piano, o l’edifici de la companyia d’assegurances Lloyd’s, a Londres (1986). A Espanya hi va construir la Terminal 4 de l’Aeroport de Barajas (2005), amb l’Estudi Lamela; la conversió en centre comercial de la plaça de toros de Les Arenes, a Barcelona, i la torre de l’Hotel Hespèria de L'Hospitalet, tots dos amb Alonso/Balaguer (2006). Anteriorment, havia assessorat l'Ajuntament de Barcelona en qüestions d'urbanisme a les dècades de 1990 i 2000.

Rogers es va mantenir actiu, al capdavant de la firma Rogers Stirk Harbour + Partners, fins a finals del 2018, quan va patir un greu accident que el va acabar apartant de la pràctica professional.

L'any 2007 Rogers va rebre el premi Pritzker, considerat el màxim guardó arquitectònic a nivell internacional. En el seu discurs d’acceptació, Rogers va definir la seva arquitectura com a “filla del canvi social i de les noves tecnologies... humana i progressista... i capaç de crear bellesa a partir de la seva funcionalitat”, perquè “els edificis bonics i els espais públics ajuden la gent a desenvolupar el seu potencial com a ciutadans i individus”. 

Recordem la seva filosofia vital i la seva trajectòria professional amb l'entrevista d'Anatxu Zabalbeascoa publicada a El País el 2007.