Sigurd Lewerentz. © DM DigitaltMuseum
Exposició "Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia", a plaça Nova
Sala:
Altell
Horario:
dilluns a dissabte de 10 a 20 h; diumenge de 10 a 15 h
Addtoany:
A partir de la tarda del proper 6 de febrer es podrà visitar a l'Altell de plaça Nova del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia".
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer fins a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix moment que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen a Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 8 de març, hi trobareu algunes de les preguntes que un jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
La mostra és una selecció de 44 instantànies de l’arxiu personal de l’arquitecte procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer fins a Itàlia l’any 1909.
Gairebé al mateix moment que Lewerentz viatja a Itàlia, entre 1902 i 1908, Franz Xaver Kappus manté correspondència amb el poeta austríac Rainer Maria Rilke i si no fos perquè les “Cartes a un jove poeta” no es varen publicar fins al 1929, es podria afirmar que Lewerentz les havia llegit i s’esforçava a seguir al peu de la lletra els consells del poeta. Aquestes cartes parlen de silenci, de profunditat, de tristesa, d’alegria, de creació artística, de l’obra d’art i també de soledat. Tal com deia Rilke: “Cal aconseguir anar cap a un mateix i durant hores i hores no trobar-se amb ningú. Restar sol com quan s’era infant (...)”.
La soledat i el silenci també semblen ser els trets característics que millor defineixen a Lewerentz. La crítica l’ha anomenat nòrdic solitari, arquitecte silenciós, subterrani, aïllat... una persona de tracte difícil, sovint tancat en ell mateix, obstinat, obsessiu.
En aquestes quaranta fotografies que podreu veure fins al 8 de març, hi trobareu algunes de les preguntes que un jove arquitecte va viure a l’inici del seu camí.
29/01/2020