L'exposició "Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017" es podrà visitar a la Seu d'Urgell fins al 16 de febrer, en horari de 10 a 22 h de dilluns a dissabte al Centre Cívic El Passeig.

La mostra consta de 56 obres construïdes a Catalunya del 2000 al 2017 fora de les grans ciutats i nuclis urbans, i 14 obres referents del s. XX per establir un lligam temporal en la mirada i la intervenció projectual en l’arquitectura catalana.

El delegat del Pirineu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Ricard Lobo, va inaugurar ahir dimecres, 12 de desembre, l’exposició “Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017”, al Centre Cívic El Passeig de la Seu d'Urgell. La mostra està organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili.

“Arquitectures en el Paisatge, Catalunya 2000-2017” planteja l’aproximació d’una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya, en el període que comprèn l’inici del segle XXI. El principal interès recau en la importància de donar a conèixer aquelles intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura. Suposa una mirada transversal a la praxi projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta.

Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les raons pròpies per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.

L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antròpic. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.

El recull de projectes pretén establir una xarxa transversal de col·laboració entre les demarcacions i delegacions que formen el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i interactuar amb les diferents escoles d’arquitectura del país. Els objectius són mostrar la importància de conèixer i entendre tot el marc geogràfic per reinterpretar el territori a partir de diferents mirades dels projectistes.

Paral·lelament a l’exposició del material seleccionat, s’han organitzat cicles de conferències que permeten debatre sobre la praxi arquitectònica de Catalunya i difondre l’estudi a partir de la itinerància expositiva i apropar-la als 7 àmbits que conformen el marc territorial: Barcelona Metropolitana, Comarques Centrals, Girona, Pirineus, Plana de Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Cada àmbit territorial conté 8 obres construïdes entre el període 2000 i 2017, i 2 obres referents del s. XX, per establir un lligam temporal en la mirada i la intervenció projectual en l’arquitectura catalana.