© Brau Edicions
Conferència "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX"
Entidad organizadora:
COAC
Lugar:
Figueres
Printer, email and PDF versions with ICS:
Sala:
Sala d'actes de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC. Plaça de l'Església, 6. Figueres
Horario:
A les 19 hores
Addtoany:
El dijous 23 de febrer, a les 19 h, l'arquitecte Joan Falgueras parlarà de "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX", a la sala d'actes de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC.
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.
Recentment Brau edicions ha editat el llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, on Joan Falgueras és autor del capítol "La Cambra d'Azemar i la transformació arquitectònica de la Figueres del segle XX". Aquest està dedicat a l’edifici que va construir l'arquitecte modernista Josep Azemar i Pont per a l'entitat el 1901 i que va sobreviure a la seva desaparició el 1939. També ens presenta el context cultural i arquitectònic del país dels anys 50 i 60 per mirar d'explicar quins són els nous paradigmes de modernitat en el franquisme que surt de l'autarquia i celebra pletòric els 25 anys.
Joan Falgueras Font
És arquitecte per l’ETSAB. Ha combinat la pràctica de l’ofici i el servei al Col·legi d’Arquitectes i a l’Administració, amb la recerca al voltant de la Figueres del canvi del XIX al XX, el ferrocarril i especialment Azemar, i que ha continuat amb períodes i arquitectes contemporanis (Giralt, Blanch, Martínez, Díaz, Subias, Rosa, Bonaterra, etc.).
Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat
El llibre fa un recorregut, detallat i documentat, per la vida d’una institució creada pels sectors més dinàmics i moderns de la burgesia agrària empordanesa a principi del segle XX i que responia a les necessitats econòmiques i al projecte polític d’una ciutat i d’una comarca en plena expansió.
El llibre també identifica les personalitats involucrades en el projecte i ens permet observar la seva transversalitat ideològica i professional, que inclou des de grans hisendats terratinents fins a diversos professionals del sector, des de conservadors fins a republicans.
I, finalment, el llibre analitza la construcció de l’interessant edifici modernista que li va fer de seu, d’indubtable interès i valor arquitectònic, que va sobreviure a la fi de la Cambra el 1939, però que va acabar sent derruït el 1968.
6/02/2017