"La incorporació de les tecnologies emergents en el nostre cos i ment obren una nova era. Aquesta "millora" de l'ésser humà per fer-lo més intel·ligent, longeu, perfecte i feliç comporta riscos. La ideologia transhumanista pretén oferir a les nostres societats contemporànies un relat futurista que doni una cobertura filosòfica, ètica i, fins i tot, espiritual a la dimensió tecnològica del projecte neoliberal postmodern en aquest segle XXI.
Per altra banda, aquesta convergència de les tecnologies NBIC ((nanotecnologia, biotecnologia, tecnologies de la informació i de la comunicació i neuro-cognitives) també afectarà al nostre entorn i a l’hàbitat urbà. En aquest sentit, la revolució digital vindrà marcada per l’Internet de les coses que dotarà d’una nova intel·ligència a les ciutats, als territoris i als paisatges. Es produirà així una interacció encara més evolucionada entre el medi, els edificis i les persones, a partir del que podríem anomenar una  intel·ligència ambiental."

Amb el  títol "Singularitat tecnològica i ecologia urbana" el dijous 28 de gener es realitzarà una sessió en la qual Albert Cortina, advocat i urbanista, coordinador y coautor del llibre ¿HUMANOS O POSTHUMANOS? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (Fragmenta Editorial, 2015), pronunciarà una conferència titulada ÈTICA PER UN FUTUR SINGULAR: Tecnologies emergents, intel·ligència ambiental i capacitats augmentades i seguidament s'obrirà un debat, moderat pel mateix Albert Cortina, sobre singularitat tecnològica i ecologia urbana, amb les intervencions de Lluís Comerón, arquitecte i degà del COAC, Felipe Pich-Aguilera, arquitecte, Salvador Rueda, ecòleg urbà i Jordi Serra del Pino, prospectivista. 

Tots ells son coautors del llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano.

Veure el vídeo: