Fins el 31 de gener de 2016 es pot visitar a la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes l'exposició "PFC 2002-2014".


“La nostra gent, ..., feinejant de sol a sol, construint marges i esllemenant les oliveres. El temps no valia res i el treball no tenia recompensa.”

      Gerard Vergés

Aquests mots i el recull d’expectatives reeixides ens introdueixen en una realitat contingent i impredictible. Superat l’escull acadèmic, cal mantenir el continuat esforç i les estratègies que ens han ajudat a aconseguir fites avantatjoses, amb forta presencia de les sinèrgies grupals, desestimant l’individualisme encarcarant i encotillant.

“Això és el que esperen: que, fastiguejats, acabarem renunciant a tot per no res.”

      Jesús Moncada

Per superar la crisi sistèmica de l’entorn professional, entre d’altres, cal utilitzar mètodes inclusius, on el treball en equip i en xarxa, tant amb iguals com amb desiguals, ens doti de fortaleses, que sens dubte faran aflorar les oportunitats. L’element catalitzador li pertoca al nostre òrgan col·lectiu, generant espais de participació estructurats com a “vestíbuls de Trobada”, on el màxim de veus puguin ser expressades, escoltades, recollides i canalitzades, amb l’objecte de formar equips, si cal multidisciplinars, cohesionats i potents, per tenir una major presència creativa al nostre territori, tot utilitzant sistemes d’economia col·laborativa i instruments d’última generació.

Estem immersos en uns reptes encoratjadors, obligant-nos a passar d’una actitud defensiva a un altra propositiva, més fecunda i compromesa. Aquest camí, poc transitat, cal conèixer-lo i utilitzar-lo. És, si més no, un camí obert i prenyat de possibilitats.

“Allí les clavellines creixien al costat dels geranis, les flors dels quals s’encenien com flames en la verdor. L’alfàbrega exhalava en tot el contorn la seva grata olor, barrejada amb la de l’herbabona i la marialluïsa i una dàlia ostentava la bellesa de les seves flors vellutades; més enllà l’hortènsia exuberant exhibia les seves, rodones i esplèndides....”

      Sebastià Juan Arbó