L'exposició mostra més de 100 maquetes de la mançana Cerdà a 1:500. Ballar lents i enganxats; Primer curs d'Urbanisme. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. UPC.

Més 150 maquetes de diferents illes de l'Eixample Cerdà ofereixen l'oportunitat d'aprofundir en el coneixement del teixit urbà de la Barcelona central. La radiografia d'aquesta Barcelona cartesiana revela una ciutat d'extraordinària compacitat i paradoxal fluïdesa. El centre de Barcelona amb una població de 265.000h és un dels espais més densament poblats del món (36.ooo h / km 2), amb mançanes que, en els sectors perimetrals, agrupen més de 500 habitants. Per l'Eixample circulen cada dia 150.000 automòbils més que per Manhattan.

Disseccionar aquest ball de contrastos amb els instruments de l'anàlisi morfològic permet reconèixer els trucs del seu funcionament: xamfrans lubricants, façanes canòniques, profunditats edificades, mitgeres cohesives, soterranis desaprofitats, patis descoberts, cobertes expectants. El conjunt forma un retrat fragmentat d'aquesta realitat vibrant i pot aproximar a un diagnòstic d'algunes de les seves virtuts, problemes i potencials. Patis. Diversos  exercicis que es mostren sobre la taula apunten al poder del pati com a espai de centralitat alternatiu a una vialitat saturada. Algunes maquetes ajuden a observar com aquells buits es poden enllaçar per formar un itinerari alternatiu o com aquells que incorporen activitats de gran intensitat funcionen millor que altres buidats, més irreflexius. Soterranis. Hi ha exercicis que s'aproximen a la forma des de l'activitat: comerç, mobilitat, ús dels espais públics, dels privats i dels ambigus. En aquest territori, els subterranis apareixen com espais desaprofitats en el seu potencial, que sovint i amb prou feines, es remet a la seva condició de magatzem de cotxes. Cobertes. El paisatge dels terrats de la ciutat es revela aquí com a territori d'oportunitat per a l'allotjament de funcions que van des de la captació energètica a la formació de nous ecosistemes, passant per la construcció d'espais col·lectius protegits de la marea turística.

No és casualitat que la millor arquitectura de Barcelona es descobreixi sovint entre mitgeres. El conjunt variat, ple d'espais contradictoris i d'esplèndides sorpreses, revela la vigència i contemporaneïtat d'aquesta forma de fer ciutat. Les mes de 100 maquetes ofereixen un retrat de la ciutat que ens recorda la necessitat d'una coreografia elaborada amb temps, atenta al detall, conscient de les complexions i habilitats dels seus actors i, sobretot, desperta i atenta al ritme de les músiques del seu temps.