Al llarg dels segles XIX i XX, mentre a la riba sud de la Mediterrània el desenvolupament de models urbans europeus es combinava amb el mestissatge de tradicions locals, als països de la riba nord l’arquitectura integrava i reinventava llenguatges i estètiques meridionals, o fins i tot orientalistes. Una mateixa arquitectura, a la riba nord o a la del sud, amb funcions similars en el moment en què va ser concebuda, ha patit transformacions que l’han conduït a canviar d’ús a partir d’intervencions d’objectius i tècniques diferents. Amb aquesta premissa es pot arribar a la conclusió que, tot i partir d’una mateixa cultura mediterrània i un moment històric paral·lel, l’actitud envers el patrimoni ha evolucionat de manera molt diferent, a vegades contraposada, atesos els condicionants històrics, econòmics i culturals de cada lloc.

Director:

Antoni Vilanova i Omedas, arquitecte

Equip organitzador:

Alicia Dotor, Oriol Cusidó i Belén Onecha, arquitectes

Carpeta [2]

Programa [3]

Pòster [4]

Dossier [5]

Diploma [6]

Acreditació [7]

Web [8]