Algunes de les constel·lacions de la mostra © ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Organizer:
Vàries entitats
Location:
Barcelona
Printer, email and PDF versions with ICS:
Sala:
Espai Picasso
Horari:
De dilluns a dissabte de 10 a 20 h, diumenges de 10 a 15 h
Addtoany:
El proper 10 de juliol a les 18.30 h s'inaugura l'exposició "Pedagogies transhistòriques" organitzada per l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre Obert d'Arquitectura.
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
17/06/2025