Espai i societat, mite i salut, arquitectura i historia, imatges i objectes... conceptes que condensen la realitat del món balneari en un petit fragment de la novel·la de Manolo Vázquez Montalbán “El balneario”. La visió crítica i la realitat pessimista d'un balneari del final dels anys setanta queda perfectament explicada pel personatge de la novel·la. Podria ser perfectament el retrat d'un establiment del nostre país o de qualsevol vil·la termal europea d'aquests anys.

La realitat d'avui, però, és ben diferent i és creixent l’interès d'amplis sectors pel termalisme en les seves diverses manifestacions: turisme, desenvolupament urbà, salut, hotels, etc. Balnearis, hotels, passeigs, parcs, quioscs, galeries de banys, fonts... han estat durant molts anys els escenaris d'una manera d'entendre la vida, edificis i llocs en els quals s'ha fet història i que conformen un singular patrimoni arquitectònic i social.

L' actualitat del tema és ben palesa i la quantitat d'actuacions previstes tant al nostre país com a la resta d'Europa confirma la renovació i l'impuls d'aquesta activitat, la qual mereix una atenció especial per la fragilitat del medi -l’aigua- al voltant del qual es desenvolupa.

Per això “El patrimoni termal: balnearis” és el tema del Curset de l'AADIPA sobre la lntervenció en el Patrimoni que, en la seva XXVI edició, se celebra del dia 11 al 13 del desembre vinent, al llarg de tres jornades, i en que es recolliran més de 25 ponències presentades per especialistes d'arreu d'Europa. Arquitectes, historiadors, arqueòlegs, metges, urbanistes, restauradors i altres professionals analitzaran les característiques generals del patrimoni termal i debatran sobre la seva importància passada, present i futura.

Director:
Josep Sánchez Ferré, arquitecte

Equip organitzador:

Jaume Serra, arquitecte
Alicia Dotor, arquitecta
Belén Onecha, arquitecta

Carpeta

Programa

Pòster

Dossier

Diploma