El proper 30 de maig se celebrarà un acte d’homenatge a l’arquitecte Oriol Bohigas, figura clau en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona, amb motiu del centenari del seu naixement.

L’acte se celebrarà a les 13 h a la cantonada del carrer Consell de Cent amb Casanova, on tindran lloc els parlaments institucionals. Tot seguit, la comitiva es desplaçarà fins al carrer Casanova, 71, on va néixer Oriol Bohigas, per descobrir una placa commemorativa amb el seu nom en reconeixement al seu vincle amb la ciutat. Durant l’acte, es presentaran també les activitats de l'Any Bohigas/Ciutat Bohigas, que tindran lloc el 2027 i que tenen com a objectiu reivindicar el seu llegat, la seva aportació cultural i la vigència del seu pensament urbanístic.                  

Durant l'esdeveniment, intervindran: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Elisabet Cirici, directora general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya; Juli Capella, comissari de l’Any Bohigas/Ciutat Bohigas; un familiar de Bohigas, i Guim Costa Calsamiglia, degà en funcions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). L’acte comptarà també amb la presència de Maria Bohigas, arquitecta en Cap de l’Ajuntament de Barcelona; Jordi Valls, regidor del Districte de l’Eixample, i Eulàlia Gómez Escoda, directora de l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).

Un llegat indiscutible
L’homenatge és una oportunitat per recordar el paper fonamental de Bohigas en la transformació democràtica, urbanística i cultural de Barcelona. Des del despatx MBM, juntament amb Josep Martorell i David Mackay, va impulsar projectes emblemàtics com l’Escola Garbí, l’Escola Thau, l’Escola Costa i Llobera, la illa de cases Pallars, els Habitatges Meridiana i els projectes de la Vila Olímpica i el Port Olímpic.

Més enllà de la seva obra, Bohigas va deixar empremta com a professor i director de l’ETSAB, i com a gestor públic a l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va contribuir decisivament a la renovació urbana i cultural de la ciutat.

Al llarg de la seva trajectòria, va rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi (1991), el Premi Nacional d’Arquitectura (2006), la Medalla d’Or del COAC (2007) i la Medalla d’Or de Barcelona (2018). Fou també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d'MBM.