Exposició: Dalí admira Gaudí
La Delegació de l'Alt Empordà del COAC acull l'exposició Dalí admira Gaudí del 3 de juliol al 10 de setembre de 2026. Aquesta exposició revela la fascinació de Salvador Dalí per Antoni Gaudí a través de fotografies, cartells, documents i objectes que testimonien una admiració profunda, pública i internacional.
Produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, l’exposició proposa una mirada al diàleg simbòlic i creatiu entre dues figures essencials de la cultura catalana i universal. A través de fotografies, cartells, documents i objectes, la mostra ressegueix com Dalí va contribuir a reivindicar l’obra de Gaudí més enllà de l’àmbit estrictament arquitectònic i el va presentar com un creador visionari, radical i modern.
Salvador Dalí va ser un dels primers artistes a defensar públicament i internacionalment l’obra gaudiniana. Ja l’any 1933 va publicar a la revista francesa Minotaure l’article De la beauté terrifiante et comestible, de l’architecture modern style, il·lustrat amb fotografies de Man Ray, en què situava Gaudí dins una lectura moderna, imaginativa i gairebé surrealista de l’arquitectura.
Dalí, Gaudí i la fotografia
La mostra posa en relleu com Dalí va utilitzar la fotografia com a eina de reivindicació i difusió de l’obra gaudiniana. Fotògrafs com Ricardo Sans, Francesc Català-Roca, Robert Whitaker, Man Ray, Patrice Habans, Václav Chochola, Robert Descharnes, Postius i Melitó Casals Meli van captar imatges que documenten aquesta fascinació.
A La Pedrera, al Park Güell, a la Sagrada Família o al mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres, les fotografies mostren un Dalí que dialoga amb les formes de Gaudí, que s’hi emmiralla i que les converteix en part del seu propi univers simbòlic.
Gaudí dins l’univers Dalí
L’admiració de Dalí per Gaudí també va deixar empremta en el Teatre-Museu Dalí de Figueres. A la sala Palau del Vent, Dalí va intervenir un sofà-aparador gaudinià pintant-hi un paisatge empordanès amb el Montgrí i el cim nevat del Canigó.
Aquesta no és l’única referència gaudiniana del museu. Sota la cúpula hi ha un altar presidit per l’escultura de cera Crist twistejat, envoltada de miralls, evocant algunes fotografies del taller de Gaudí.
Al pati també s’hi troben els caps de dues figures femenines de l’escultor Eusebi Arnau, recuperades de la casa modernista Lleó Morera de Barcelona.
Cartells, llibres i documents
La mostra es complementa amb diversos objectes, cartells i dibuixos que ajuden a entendre la reivindicació daliniana de Gaudí.
Entre les peces destacades hi ha el cartell Surréalisme, de 1969, utilitzat com a portada d’un suplement de la revista Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí, de 1970, vinculat a l’exposició de fotografies de Clovis Prévost i Robert Descharnes sobre la Sagrada Família; i diversos homenatges gràfics de Dalí a Gaudí realitzats durant els anys setanta.
També hi té un paper rellevant la reedició del llibre de Francesc Pujols La visió artística i religiosa de Gaudí, amb imatges de Clovis Prévost i pròleg de Dalí, publicada el 1969. Aquest volum va ser una peça clau en la recuperació i difusió internacional de l’obra de Gaudí.