Barcelona

L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la lntervenció al Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) us convida a participar al proper curset que sobre lntervenció al Patrimoni Arquitectònic se celebrarà a Barcelona, a la nostra seu col·legial. Aquest XXIVè Curset es dedicarà a presentar una reflexió plural i ferma sobre l'aplicació al patrimoni arquitectònic de les tecnologies constructives i els serveis de condicionament actuals i innovadors, així com la seva adequació a la normativa legal que cada cas comporti, sigui quin sigui l'

És la reflexió personal, perllongada a través dels anys, la que ha portat a realitzar la proposta del tema del XXIIIè Curset de l'AADIPA i fer de la seva anàlisi una eina que, en si mateixa, serveixi a tots per a compartir els diversos interrogants respecte a la seva arquitectura, tant del seu estat original com actual. Que permeti, també, conèixer llocs i situacions concretes, i analitzar-les valorant les diverses opcions que s'han projectat o bé ja s'han realitzat i, així, extreure conclusions i propostes per aportar a aquestes edificacions nous criteris i projectes.

El darrer curset del mil·lenni es permetrà l’exercici de reflexionar en pretèrit sobre el contemporani. El s. XX com a paisatge històric, subjecte ja inexorable a la ruïna. Ens interessarà d’una banda entendre les diverses i contradictòries aportacions de la teoria i la praxis de la arquitectura de la modernitat al debat contemporani entre passat i present, i d’altra banda exposar les problemàtiques generals i específiques que les incipients experiències de la seva conservació i restauració plantegen.

Un any més, per Santa Llúcia ens retrobem a Barcelona els professionals de la restauració. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya us convida a assistir al tradicional Curset del mes de desembre.

El tema d’enguany, centrat entorn del patrimoni industrial, obre la participació a un ampli ventall de professionals, investigadors i estudiants dels camps de l’arquitectura, l’enginyeria, la restauració, la història i la arqueologia; i també a totes les persones interessades en aquest terreny.

A finals del segle XVIII es va iniciar la incorporació directa dels catalans a la carrera d’Índies i, per tant, l’emigració massiva durant bona part del segle XIX de molts joves dels pobles del litoral a Cuba i altres colònies d’Ultramar com Puerto Rico, l’Argentina o Veneçuela.

El debat sobre el planejament i gestió dels Centres Històrics, els perills del seu deteriorament fi sicofuncional i les formes d’intervenció sobre els seus edificis i espais públics, es manté permanentment obert. Sense cap dubte, podem dir que s’ha millorat molt des de la primera generació de catàlegs i de plans especials de patrimoni redactats al principi de la Transició que, si bé van aconseguir ampliar perceptiblement la idea de l’espai-temps del patrimoni històric, van trobar moltes dificultats en la seva implementació.

Ja fa 30 anys que uns companys amb visió de futur van decidir que calia fer un curset per difondre entre els i les professionals qüestions bàsiques i específiques de la intervenció en el patrimoni que la seva formació acadèmica havia obviat totalment. A les 29 edicions que van seguir es tractaren una enorme quantitat de criteris, coneixements, anàlisi de casos, debats, etc., encara que en cap ocasió no es parlés sobre la situació que els va donar origen.

Al llarg dels segles XIX i XX, mentre a la riba sud de la Mediterrània el desenvolupament de models urbans europeus es combinava amb el mestissatge de tradicions locals, als països de la riba nord l’arquitectura integrava i reinventava llenguatges i estètiques meridionals, o fins i tot orientalistes. Una mateixa arquitectura, a la riba nord o a la del sud, amb funcions similars en el moment en què va ser concebuda, ha patit transformacions que l’han conduït a canviar d’ús a partir d’intervencions d’objectius i tècniques diferents.