Barcelona

Intervenir en el patrimoni teatral és bàsicament fer teatre, produir accions teatrals. Això, els arquitectes, no ho hem d'oblidar, de la mateixa manera que tampoc no hem de perdre de vista que rehabilitar és tornar a fer hàbil alguna cosa, procurar que recuperi la seva habilitat. Rehabilitar un teatre és recuperar la seva funcionalitat, la capacitat per a desenvolupar la funció original per a la qual va ser construït.

L’elaboració final del Programa del XXVIIè Curset ha portat a comprovar definitivament que, de tots els àmbits de la tècnica restauratòria, el que està realment carent d'un autèntic debat  entre nosaltres és el referent a la part dels edificis històrics que, fent servir una paraula no massa històrica, anomenem estructura.

Espai i societat, mite i salut, arquitectura i historia, imatges i objectes... conceptes que condensen la realitat del món balneari en un petit fragment de la novel·la de Manolo Vázquez Montalbán “El balneario”. La visió crítica i la realitat pessimista d'un balneari del final dels anys setanta queda perfectament explicada pel personatge de la novel·la. Podria ser perfectament el retrat d'un establiment del nostre país o de qualsevol vil·la termal europea d'aquests anys.

Com cada any, des de ja en fa vint-i-cinc, pels volts de la festa de Santa Llúcia, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya celebra el Curset sobre intervenció en el patrimoni arquitectònic. L'assemblea de l'AADIPA, l'agrupació de professionals que promou el Curset, va decidir que enguany havia de tractar, d'una manera o d'una altra, de Gaudí. Es va convocar un concurs entre els seus membres per tal de concretar-ne el tema i assumir-ne la direcció, i la meva proposta va ser la triada.