El Congrés d'Arquitectura va encarregar a Josep Lluís Mateo una reflexió sobre els valors de l'arquitectura. Un repte no exempt de dificultats, com va reconèixer el degà del COAC, Lluís Comerón. Però Mateo va estar a l'altura de l'encàrrec amb precisió, serenitat i, per què no, intimitat. Ho va fer "en abstracte", no des del seu punt de vista personal ni professional, com va explicar.

En la conferència del 24 de novembre, l'arquitecte de Barcelona va parlar de la relació de l'arquitectura amb la societat, i què podria o hauria de canviar per adaptar-se als nous temps i poder així aconseguir estretir aquest vincle entre una i altra, un vincle que en els darrers anys s'ha anat eixamplant. Per a Mateo, "l'arquitectura és la construcció del món i, com a tal, l'expressió de la societat que reflecteix els valors del moment: l'avarícia, la tristesa, les pors..." L'arquitectura, per definició, construeix, expressa i formalitza la societat, va dir. Mateo veu en l'arquitectura el mitjancer necessari "per a la cerca de millors móns possibles". I va parlar de l'encaix en els nous temps, on prenen força els moviments socials de participació ciutadana, "una eina molt adequada per a definir problemes i necessitats actuals". En aquest context, "l'arquitecte és l'únic capaç de generar els projectes, de formalitzar-los", per donar resposta al que demana la ciutadania.

Josep Lluís Mateo és doctor arquitecte i fundador de mateoarquitectura, professor de la ETHZ des del 2002 i autor d'una gran varietat de publicacions. Mateo va estudiar a l'ETSAB, on és professor des de 1984. Va ser editor de la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme de 1981 a 1990. Entre les seves obres, podem destacar la reconversió de Can Felipa en Centre Cívic de Poblenou, el Centre de Convencions del Fòrum, el Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona i la seu de la Filmoteca de Catalunya.

El mateix dia, dins de la quarta Jornada de Síntesi del Congrés, vam poder gaudir de la conferència d'Eva Franch. Una conferència transgressora, i fins i tot "incòmoda", va arribar a dir el degà del COAC, Lluís Comerón. Arquitecta, comissària i directora de la Storefront for Art and Architecture de Nova York, Eva Franch ha centrat la seva investigació en la relació entre les formes experimentals de l'art, el disseny i l'arquitectura.

La conferència del COAC era la primera que feia en la seva llengua materna, el català. Un fet que deixa palès el reconeixement que té arreu del món. Franch va arrencar el seu discurs explicant els valors de Storefront, una galeria petita "que genera debats que no tenen cabuda en altres espais; un lloc experimental i compromès en temes d'habitatge i precarietat, que fa preguntes que ningú es qüestiona". I que planteja dubtes com, per exemple, com construir una ciutat en un món que no té res a veure al de fa uns anys. "Abans la ciutat es dividia entre els llocs on viure, els llocs on treballar i els llocs d'oci. Ara, hem de construir una ciutat diferent. Podem viure, treballar i passar-nos-ho bé sense sortir del llit". Per a Franch, l'arquitecte té la responsabilitat i el privilegi d'articular aquestes respostes, però "sovint no sabem quines són les preguntes". Per això, ella i el seu equip creen projectes com 'Competition of competitions', un concurs on els mateixos arquitectes han de ser capaços de redactar les bases del concurs per construir la ciutat que la gent necessita, i per tant, per seleccionar "allò que és urgent".

"Calen noves perspectives perquè hi ha noves maneres d'entendre el món" i per això, Franch advoca per construir la ciutat des d'un model nou. "Fins i tot els barris són estructures burocràtiques antigues", va dir. "Ara compartim més que mai; fotos, cases, cotxes... fruit de les innovacions tecnològiques. Això ha de ser capaç d'influir en l'arquitectura. Per fer-ho, Franch aposta per l'esperit d'Storefront: provocar. I va recordar una frase que repetia el seu professor a la facultat, Xavier Rubert de Ventós: "només allò que ens sorprèn ens fa pensar".

Eva Franch ha comissariat projectes internacionals i ha rebut nombrosos premis i reconeixements. La seva obra ha estat exposada al FAD Barcelona, la Biennal d'Arquitectura de Venècia, el Vitra Design Museum, el Centre d'Arquitectura de Nova York, l'Institut Coreà d'Arquitectes i la Biennal d'Arquitectura Shenzhen, entre altres. El seu alt rendiment acadèmic i professional ha estat reconegut amb nombrosos premis com el Suzanne Kolarik Underwood i el Premi FAD per a arquitectes emergents, i amb beques com l'Howard Crosby Butler Travelling Fellowship o La Caixa. Ha impartit classes a la Universitat de Buffalo, Nova York, i a la Universitat de Rice, Houston.