La Delegació del Vallès acull des del 6 de maig fins al 29 de juny, l'exposició "Un projecte final de carrera avui - 2 PFC's de l'ETSAV".

L'activitat d'una escola és el reflex de l'espai temporal que ocupa. L'escola d'arquitectura no ha restat impassible a la crisi que ha travessat la professió els últims anys. Contràriament al que es podria imaginar, l'escassetat ha intensificat el debat sobre allò que és essencial en l'arquitectura, ha fet molt més interessant la mirada de l'arquitecte cap al seu entorn, ha multiplicat els vincles entre societat i escola, desplaçant-la del núvol en què vivia cap a una realitat no sempre agraïda.

Els dos projectes de final de carrera que es presenten en aquests exposició són un reflex d'aquest canvi. Tot i ser molt diferents en programa, aproximació al lloc i resultat arquitectònic, són una resposta a les nostres preocupacions.

En primer lloc un projecte clàssic: un equipament; però relacionat amb un intangible sensible del nostre moment, com és la memòria històrica dels anys del franquisme.

En segon lloc, un projecte estrany, petit en dimensió i gran en ambició, la reforma d'un hàbitat que vol ésser un prototip per reformar tot un barri. Un projecte que afronta dues de les problemàtiques més freqüents als entorns urbans de Catalunya: la pobresa energètica i l'atur, i que s'ha arribat a construir.

L'exposició és una finestra a l'escola del Vallès on s'hi veu l'ingent treball que avui comporta finalitzar la carrera, explica la tasca d'investigació que fan els alumnes i mostra la continuïtat que molts projectes tenen un cop acabats els estudis.