El dijous 28 de juliol, a les 19.30h, tindrà lloc a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà la presentació de la novel·la "Grau 33-connexió Figueres", de l'arquitecte Quim Gallart.

En el decurs d’aquest, tindrà lloc la Taula Rodona “La maçoneria i la seva empremta històricosocial i urbanística a la ciutat de Figueres”, que serà moderada per E. Antoni Vilanova, delegat de l’Alt Empordà del COAC, i comptarà amb la participació de Quim Gallart, arquitecte autor del llibre, que farà una breu presentació sobre la novel·la, L’historiador i politòleg Albert Testart, que parlarà del Context historicopolític i social de la influència de la maçoneria al món i en particular a la ciutat de Figueres. L’arquitecte i historiador Joan Falgueras que farà referència al Creixement urbanístic de la ciutat de Figueres a la segona meitat del segle XIX. I finalment tornarà a intervenir l’arquitecte urbanista Quim Gallart per explicar la Relació entre les ciutats talismàtiques i la maçoneria al llarg de la història per centrar-se finalment en Figueres com a ciutat dissenyada sobre patrons simbòlics.

Grau 33 – connexió Figueres és una novel·la d’intriga escrita per l’arquitecte olotí Quim Gallart. Es tracta d’una història fictícia, ambientada a Figueres, que transcorre durant l’any 2020. Una trepidant recerca d’un misteriós secret planejat durant la invasió napoleònica i discretament amagat per la maçoneria figuerenca al llarg del segle XIX, aprofitant el creixement urbanístic de la ciutat.

L’esperit de la francmaçoneria està molt vinculat amb la vella Saviesa que ensenya que el disseny de les ciutats i la construcció dels monuments a partir d’uns determinats patrons té una finalitat que va més enllà de la lògica arquitectònica, traspassant els límits que la nostra ment humana es capaç d’entendre. “Grau 33” s'ha forjat a partir d'un estudi preliminar, totalment objectiu, sobre uns suposats traçats geomètrics reguladors que haurien servit de base per a la transformació urbanística d'una part de la ciutat de Figueres durant la segona meitat del segle XIX, disposant sobre el teixit urbà diferents elements de caràcter arquitectònic, com espais urbans, edificis o monuments, que converteixen aquesta trama planificada, en misticosimbòlica en benefici espiritual, moral i intel·lectual dels seus conciutadans.