El Palau del Marquès d’Alfarràs acull, del 16 de juliol al 27 de setembre, l’exposició “Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891-1981). Lliçons de paisatge”, una proposta que convida a redescobrir una de les figures més influents en la configuració del paisatge urbà de Barcelona. La mostra recupera el pensament i l’obra d’un creador polifacètic (arquitecte, urbanista, paisatgista, escriptor, aquarel·lista i dissenyador) que va situar el paisatge al centre de la planificació de la ciutat.

Organitzada pels arquitectes Enric Batlle, Marina Cervera Alonso de Medina, Víctor Díaz-Asensio García, Josep Mascaró i la historiadora Montse Rivero, l’exposició ofereix una aproximació contemporània a un llegat que continua interpel·lant els grans reptes urbans actuals, especialment aquells vinculats al canvi climàtic, la infraestructura verda, la qualitat de l’espai públic i la convivència entre ciutat i natura.

El recorregut expositiu s’articula en forma de sis “lliçons de paisatge”, cadascuna presidida per una cita extreta dels escrits de Rubió i Tudurí. Aquestes reflexions esdevenen el fil conductor d’un itinerari que permet entendre la seva manera de concebre l’urbanisme, els jardins i el territori des d’una mirada transversal, crítica i profundament innovadora.

Aquesta mostra se suma a la publicació per part de l’Ajuntament de Barcelona del llibre “El llegat de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 100 anys després”, edició facsímil “El problema de los espacios libres. Divulgación de su teoría y notas para su solución pràctica”, de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, amb motiu del centenari de la seva publicació. L’objectiu de la publicació, també en el marc de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, és difondre el seu llegat i reivindicar la seva figura, alhora que ajuda a entendre el passat, reflexionar sobre el present i imaginar el futur dels espais verds urbans.

Sis lliçons per entendre una manera de pensar la ciutat
La primera lliçó, "Notes d’uns viatges d’estudis”, recull la importància dels seus nombrosos viatges internacionals. Les experiències acumulades a Europa, Àfrica o els Estats Units van alimentar noves idees sobre planejament urbà, paisatge i arquitectura, que posteriorment va adaptar a la realitat de Barcelona. També explica el viatge forçat que el va obligar a exil.liar-se a Paris durant la Guerra Civil Espanyola.

“El problema dels espais lliures”, mostra Rubió i Tudurí com un dels primers planificadors que va entendre la necessitat d’articular una xarxa d’espais verds a escala metropolitana. El seu Sistema de Parcs de Barcelona, desenvolupat des de 1917, anticipava conceptes avui plenament consolidats com la infraestructura verda urbana i la connectivitat ecològica.

La tercera lliçó, “El jardí meridional”, presenta la seva teoria del jardí mediterrani, basada en l’adaptació al clima, l’ús eficient de l’aigua i la selecció acurada de les espècies vegetals. Uns plantejaments que avui es poden llegir com una anticipació dels principis del paisatgisme sostenible.

D’altra banda, “El jardí, obra d’art”, aprofundeix en la seva concepció del jardí com una disciplina artística viva, situada a la cruïlla entre l’arquitectura, la natura i les arts plàstiques. Rubió defensava que el jardí havia de ser experimentat i interpretat constantment, convertint el paisatgisme en una expressió artística en permanent evolució.

El cinquè àmbit, “Actar”, se centra en la seva relació amb l’arquitectura moderna i la seva voluntat d’adaptar les noves tendències internacionals al context català. L’exposició posa de manifest la seva actitud oberta al debat arquitectònic i el seu diàleg permanent entre tradició i modernitat.

Finalment, “La necessitat d’un pla conjunt” reivindica la seva capacitat per treballar simultàniament des de la gran escala territorial fins al detall dels jardins i espais públics. La seva reorganització del Servei Parcs Públics i Arbrat i la defensa d’una planificació estratègica continuen sent referents per a les polítiques urbanes contemporànies.

Un llegat fonamental per a la infraestructura verda de Barcelona
Nicolau Maria Rubió i Tudurí va ser un dels principals impulsors d’una nova manera d’entendre la ciutat, incorporant el paisatge com un element estructural de la planificació urbana molt abans que aquests conceptes esdevinguessin centrals en les polítiques ambientals.

Les seves propostes sobre el Sistema de Parcs de Barcelona, la preservació dels grans espais naturals metropolitans o la integració del verd en el desenvolupament urbà constitueixen un llegat que manté una notable vigència davant dels reptes que afronten avui les ciutats.

L’exposició convida el públic a descobrir aquesta mirada pionera i a reflexionar sobre com les idees formulades fa més d’un segle continuen oferint eines útils per imaginar una Barcelona més habitable, resilient i sostenible.

L’exposició ha estat organitzada per Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins i pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.