El passat 30 de novembre de 2021 va morir Oriol Bohigas als 95 anys. Considerat un dels arquitectes més importants de la segona meitat del segle XX, Bohigas va ser clau en la transformació de la Barcelona olímpica, així com en la projecció de l’arquitectura catalana. 

De la mà de Josep Martorell i David Mackay, amb qui va formar el despatx MBM, van desenvolupar projectes com l’Escola Garbí (1962), l’Escola Thau (1972) i l’Escola Costa i Llobera (1976), l'illa de cases Pallars (1955-1959) i Habitatges Meridiana (1959-1965) o el projecte urbanístic de la Vila Olímpica i el Port Olímpic de Barcelona (1985-1992).

Al llarg de la seva vida, Bohigas va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen la Medalla d'Or del COAC (2007); la Medalla d'Or del CSCAE (1990); la Creu de Sant Jordi (1991); el Premi Nacional d'Arquitectura del Ministeri d'Habitatge (2006); el Premi Nacional de Cultura (2011); la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2013) o la Medalla d’Or de Barcelona (2018).  A més, les seves obres han estat guardonades diverses vegades amb el Premi FAD, del qual va ser impulsor.

Un referent més enllà de l’arquitectura
Però l’aportació de Bohigas va més enllà de l’arquitectura, ja que també va dedicar part de la seva carrera a la docència i la política. Va dirigir l’Escola Tècnica superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual també va ser professor, entre 1977 i 1980. També va ser delegat de Serveis i conseller urbanístic a l’Ajuntament de Barcelona, així com regidor de Cultura.

El seu llegat, a l’Arxiu Històric
Bohigas va ser també l'impulsor i fundador de l’Arxiu Històric del COAC, que conserva el fons documental d’MBM i que permet explicar com la investigació arquitectònica i la capacitat per afrontar grans projectes els va portar a convertir-se en un despatx de referència. 

La seva obra també es pot consultar al portal arquitecturacatalana.cat