La seu del COAC a Terrassa acull, des del 14 de gener fins al 27 de febrer, l'exposició "Modernism Transfigurations" de l’arquitecte i fotògraf quàntic a.olle’coderch.

Segons paraules del propi artista:

L’arquitectura és un dels signes identificatius d’una comunitat, elements perdurables que acaben vencent el pas del temps per convertir-se en patrimoni del lloc. Al voltant dels inicis del XXè i després de gairebé dos segles d'ostracisme des de la capitulació de 1714, la puixant burgesia catalana va reflectir en el modernisme aquesta mostra d’aquelles ganes d’un fer-se notar resultant de l'activitat industrial que temps enrere havia impulsat al territori. Contemporaneitzant amb els seus coetanis europeus Art Nouveau i Sezecion Style i amb caire singular, el modernisme va tornar a rellançar i posicionar la cultura catalana i va trasnsductalitzar a l'arquitectura una varietat expressiva en edificacions d'àmbit civil com a estandart de la Societat a la que novament van atorgar identitat. Edificis d'habitatges colꞏlectius, palauets, esglésies, hospitals, auditoris, fàbriques, cases d'estiueig i de camp van adquirir aquest nou llenguatge del qual aquestes imatges no són més que un petit mostrari d'aquesta manera de fer a la vora del Mediterrani on la natura és el seu referent.

Juntament amb el gòtic, el modernisme és un dels moviments culturals que marquen la cultura catalana, sent l'arquitectura associada a aquest moviment no només la manifestació més important i perdurable, sinó també un dels referents del patrimoni barceloní. Aquesta proposta parteix d'una relectura de diversos espais d'aquestes obres per tal d'exterioritzar una visió inusual de la fotografia amb la qual reinterpreto aquests espais a través d'alꞏlegories a elements de la natura, referents que també van ser la inspiració de la manera de dissenyar que els arquitectes aplicats a aquestes arquitectures. Alliberant-me de l'espai visual que permet el visor de la càmera, la fotografia panoràmica és la que em permet agafar aquestes imatges a través d'spherorames, de manera que el que obtinc i acaba plasmant-se al llenç proporciona una visió envoltant de l’espai perquè l'espectador, anant molt més enllà del convencional, pugui endinsar-se en el camí de la cosmicitat del lloc...

a.olle’coderch