El fons el configuren una trentena d’expedients de projectes fets entre els anys setanta i principis dels 90 del segle XX; una documentació que engloba redaccions de projectes d’edificació, de nova planta i rehabilitació, i d’urbanització. A tall d’exemple, en destaca el Mas Xargay a Albons (1989-1990);uns edificis al carrer Rosari del barri de la Bonanova de Barcelona (1974-1976), duts a terme juntament amb el despatx BFR, que van incorporar peces prefabricades de formigó; i la rehabilitació del Castell d’Albons (1980-1983), entre altres.
Aquesta donació representa la primera incorporació d’un fons professional d’una arquitecta a la seu gironina del COAC, la qual permet augmentar fins a 35 les donacions custodiades fins a l’actualitat. La seva obra suposa una nova mirada de caràcter femení a l’arquitectura i el paisatge del darrer terç del segle XX.
Trajectòria professional
Elisabet Tayàés arquitecta des de 1973. Durant l’època d’estudiant i a l’inici de la seva activitat professional, va col·laborar amb l’Estudi BFR integrat per Alfred Fernández de la Reguera i Enric Barbat. També va col·laborar amb Gres en el disseny de mobiliari com la Taula Creu, el Galan Doble o el Llit BT.
Posteriorment, entre el 1977 i el 1978, la seva activitat es va centrar en promocions immobiliàries de la Societat 2A amb Bufet Dexeus, amb obres com l’Edifici de 28 habitatges a Calderes (1977-1978).
Finalment, en l’etapa rural que es va iniciar en anar a viure a Empúries i Albons, se centrà sobretot en la rehabilitació de diferents edificacions com el Castell d’Albons (1980-1983), Cal Marqués a Espolla (1987-1990) o el Mas Xargay a Albons (1989-1990).
L’any 1990 va dur a terme la seva última obra a Barcelona – posteriorment només realitzà encàrrecs lligats al nucli familiar -, ja que s’incorporà a la Generalitat de Catalunya, primer a l’equip de Xavier Subias per col·laborar en la redacció del Pla Territorial General de Catalunya, i tot seguit, entrà a formar part de l’equip de J. A. Solans, a la Direcció General d’Urbanisme, per tramitar els expedients que mensualment es presentaven a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. Durant aquests anys, va tenir l’oportunitat de recórre el territori català per visitar els llocs on es proposaven canvis o modificacions urbanístiques rellevants.