El passat 10 de novembre, el president de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Marc Riera i Guix, i l’esposa de l’arquitecte Narcís Negre i Tibau, Maria Dolors Dalmau i Mata, van formalitzar la donació del fons professional de l’arquitecte a l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

El fons del qui va ser delegat de Girona del COAC durant els anys 1952 i 1959, el configuren més de 1.000 expedients fets entre finals dels anys cinquanta fins als anys 80 del segle passat en municipis com Girona, Cassà de la Selva o Calonge, entre els quals hi trobem redaccions de projectes d’edificació, de planejament i d’urbanització, així com concursos. El material es podrà consultar una vegada revisat i catalogat.

Tota aquesta documentació suposa incorporar una nova mirada de veure el planejament i el paisatge que se suma als vint-i-dos fons custodiats a l’Arxiu Històric del COAC a Girona.

Trajectòria professional
Narcís Negre i Tibau (Cassà de la Selva, 1923 – 2022) va ser el primer arquitecte de la família i va suposar la culminació d’una trajectòria familiar revestida durant segles del món de la construcció.

Es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb professors com Josep Maria Jujol el qual definia en el llibre Arquitectes i Arquitectura ‘com un excel·lent dibuixant, juganer, trencador i, alhora, creador de formes’. L’any 1954 va obtenir el títol d’arquitecte. En aquest moment, el seu pare li va habilitar un despatx des del qual va començar amb petits encàrrecs.

En aquesta època primerenca, va coincidir amb l’escultor Domènec Fita, el qual el posà en contacte amb el també arquitecte Joaquim Maria Masramon. Amb ell col·laborà, entre d’altres, en l’ampliació del Santuari de Santa Maria del Collell; una obra que va ser el trampolí que els va donar peu a continuar conjuntament des d’un despatx situat a Girona. Amb ells també hi col·laborà, esporàdicament, Jordi Masgrau Boschmonar en obres com la Clínica Salus Infirmorumn de Banyoles o el col·legi Mater Dei, entre altres.

També va ser arquitecte  municipal  de  Cassà  de  la  Selva,  de Calonge i arquitecte  del  Ministeri  de  la  Vivenda,  passant  després  als  serveis  territorials  d’Arquitectura  i  Habitatge  de  Girona.  Durant uns anys, va  ser  professor  d’Història  de  l’Art  a  la  Universitat  de  Girona  i  cap  de  servei  per al patrimoni arquitectònic del Bisbat de Girona.

En general,  les  seves  obres  s’ubiquen  a  les  comarques  de  Girona.  Per  exemple, els 500 habitatges al  barri  de  Vilaroja  de  Girona;  la  residència  Sagrada  Família  també a  Vilaroja; l’Hotel Fornells  Park a Fornells de la Selva, la Clínica  Salus  Infirmorum  a  Banyoles,  l’església  de  Sant  Pau i l’església de  Sant  Salvador  a  Girona,  i  l’església  i  habitatges del  Pares  Claretians  al  carrer Joan  Maragall  de Girona. També és autor de l’Aparthotel Santo Tomás a Menorca.