© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 24 de març, la Delegació de l’Alt Empordà del COAC va organitzar la Taula de Debat Urbanístic del POUM de Figueres, al Casino Soport de la ciutat, en el marc de participació ciutadana per la redacció del nou planejament de la ciutat de Figueres.
L’acte va comptar amb la participació de tres reconeguts urbanismtes, amb estreta relació amb Figueres, que van reflexionar sobre la ciutat i els principals reptes urbanístics que té en aquests moments. Així, Juli Esteban, arquitecte redactor del Pla General aprovat el 1983, i que és el que actualment està en vigència, va explicar que “és normal que els plans es vagin modificant per adaptar-se a les circumstàncies perquè no es pot preveure tot, però dins del mateix esperit inicial.” Va reclamar que que el planejament contempli els sistemes urbans en conjunt en comptes d'encorsetar-lo segons les delimitacions de cada municipi, i aposta per Figueres formant part d'una xarxa de ciutats a Catalunya que polaritzin el territori amb vocació de capitalitat.
Per altra banda, Ferran Navarro, arquitecte responsable de la redacció del nou planejament, va recordar que l'edificabilitat es pot disminuir, tal com es va fer en el Pla de 1983. Si es fes, tindria grans mancances de vialitat i d'espais lliures.
Finalment, Xavier Canosa, autor del pla parcial sector av. Costa brava i del Pla especial de l'Eixample Migdia, argumenta que Figueres és una ciutat molt activa, però en canvi troba que ha estat molt minsa la participació ciutadana del recent procés. Temes pendents són la mobilitat i el paisatge, en una ciutat que defineixen com “emmurallada” per les infraestructures (viàries i ferroviàries) que l'envolten.
Més de seixanta persones vinculades a diferents associacions de la ciutat, entitats i arquitectes van assistir a l’acte, participant del debat que es va generar.
L’acte va comptar amb la participació de tres reconeguts urbanismtes, amb estreta relació amb Figueres, que van reflexionar sobre la ciutat i els principals reptes urbanístics que té en aquests moments. Així, Juli Esteban, arquitecte redactor del Pla General aprovat el 1983, i que és el que actualment està en vigència, va explicar que “és normal que els plans es vagin modificant per adaptar-se a les circumstàncies perquè no es pot preveure tot, però dins del mateix esperit inicial.” Va reclamar que que el planejament contempli els sistemes urbans en conjunt en comptes d'encorsetar-lo segons les delimitacions de cada municipi, i aposta per Figueres formant part d'una xarxa de ciutats a Catalunya que polaritzin el territori amb vocació de capitalitat.
Per altra banda, Ferran Navarro, arquitecte responsable de la redacció del nou planejament, va recordar que l'edificabilitat es pot disminuir, tal com es va fer en el Pla de 1983. Si es fes, tindria grans mancances de vialitat i d'espais lliures.
Finalment, Xavier Canosa, autor del pla parcial sector av. Costa brava i del Pla especial de l'Eixample Migdia, argumenta que Figueres és una ciutat molt activa, però en canvi troba que ha estat molt minsa la participació ciutadana del recent procés. Temes pendents són la mobilitat i el paisatge, en una ciutat que defineixen com “emmurallada” per les infraestructures (viàries i ferroviàries) que l'envolten.
Més de seixanta persones vinculades a diferents associacions de la ciutat, entitats i arquitectes van assistir a l’acte, participant del debat que es va generar.