L'arquitecta Anna Alegre presenta l’exposició "Playing the piano" a la Delegació del Vallès del Col·legi d'Arquitectes.

Seguint el fil ja escrit anteriorment, i seguint la passió per tota música, podem recordar el fet que cada instantània de la vida ve marcada per un ritme. El ritme com la vida és disfressa d'infinites notes que acompanyen les instantànies abraçant-les per perdurar en el temps. Els fets es repeteixen dia darrera dia, però també sense cap patró ni cap lògica, la música va i ve, transmet o no ho fa, emociona o assossega, tota ella és aquella que connecta amb la part més sincera i autèntica de cada ésser. El color, el to, la calidesa, el sentiment, la intensitat i tots ells provenen de qui el representa. El piano de paret, de cua, tocat solo, amb duet, o quartet, a dues mans o a quatre.... Són només part del recull infinit per a poder expressar aquestes variacions de la música. Anteriorment vaig portar-vos a reflexionar sobre el silenci, i el seu significat en la vida, però aquest cop no ho faré doncs el que citaré serà la intrínseca relació que els sons, el ritmes i els silencis tenen amb la vida. Com és desenvolupen, creixen o apaguen són simplement un clar reflex del qual és la realitat, reflex de qualsevol acció, color, estat d'ànim....