En el marc de l’any Cerdà i de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura, el proper 23 de juliol a les 19h s'inaugura l'exposició Modèliques. Ciutats i utopies 1859-1958 comissariada per Carles Crosas, Fernando Marzá i Beth Tuá i organitzada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politènica de Catalunya (UPC) i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) a través del Centre Obert d'Arquitectura.

De la mà d’urbanistes visionaris –majoritàriament arquitectes i enginyers–, les modèliques són propostes que combinen la il·lusió utòpica amb la realitat tossuda, concebudes entre la perfecció dels models i la seva deformació quan es tornen reals. Les propostes sorgeixen com una alternativa als mals de les ciutats del seu temps i encaren amb optimisme el futur. Són innovadores, sovint radicals, de vegades controvertides, tant pel seu atreviment, com per la seva simplificació, de vegades excessiva, del fet urbà. Però en tots els casos, els plànols, les perspectives i els diagrames que les expliquen són una mostra inqüestionable de la capacitat de l’urbanisme de projectar noves formes urbanes, vinculades a una ferma voluntat de transformació social.

L’exposició ofereix una selecció de deu projectes-model, projectes-teoria i projectes urbans formulats al llarg de cent anys i des de diversos continents. Sobre la base teòrica de les Utopies i realitats de Françoise Choay (1965), de Les ciutats del demà de Peter Hall (1987) i d’altres textos i autors de referència, la mostra aplega materials vinculats als episodis més destacats de l’urbanisme modern. Rèpliques de documents originals, fotografies actuals i relleus a escala permeten una lectura comparada de les diferents propostes, una reflexió general sobre algunes de les qüestions centrals en el disseny de les ciutats contemporànies, i reivindicar, una vegada més, el llegat excepcional d’Ildefons Cerdà i la seva contribució al reconeixement internacional de l’urbanisme de Barcelona.

Les 10 modèliques:
- Eixample Cerdà (Barcelona, 1859). “Èxit pràctic d’un projecte teòric” (M. de Solà-Morales, 1985).
- Ciudad Lineal (Arturo Soria i Mata, Madrid,1894). El ferrocarril dona la forma a la ciutat.
- Garden City (Ebenezer Howard, Lechtworth, Regne Unit, 1898). La descentralització a favor de la sostenibilitat urbana.
- Cité Industrièlle (Tony Garnier, Lió, França, 1904). Les funcions organitzen la ciutat moderna
- City Beautiful (Daniel Burnham i Edward H. Bennett, Chicago, Estats Units, 1909). Escenografia urbana i estructura territorial.
- Amsterdam Zuid (Petrus Berlage, Amsterdam, Països Baixos,1915). La qualitat urbana de l’habitatge social.
- Broadacre City (Frank Lloyd Wright, Estats Units, 1934). Una relació íntima entre ciutat, territori i paisatge.
- Chandigarh (Le Corbusier, Chandigargh, Índia, 1951). Jerarquia viària i infraestructura verda.
- Brasília (Lúcio Costa i Oscar Niemeyer, Brasília, Brasil, 1957). Ordre simbòlic i arquitectura monumental.
- La Ville Spatiale ( Yona Friedman,1958). L’arquitectura construeix la utopia.

En el marc de:

Iniciativa de:


Amb el suport de: