La Delegació d’Osona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull l’exposició "El Croquis, eina de l’arquitecte". La mostra es podrà visitar del 6 de juliol al 8 de setembre a la seu del COAC de Vic (Pl. Bisbe Oliba, 2). 

A l'exposició s’hi poden veure croquis de l’inici i desenvolupament de projectes arquitectònics, obra d'Ignacio Sanfeliu Arboix, doctor arquitecte.

Si l’arquitectura és la construcció de la idea, projectar és el pas de la idea a l’arquitectura. Aquest és un llarg procés que es pot fer en diferents etapes, amb les seves anades i tornades, fins que totes les variables convergeixen en una sola.

L’arquitectura està influïda per nombrosos factors de tot tipus: socials, estètics, matèrics, poètics, econòmics, estructurals, urbanístics, i un llarg etcètera. Aquests factors fan d’ella una disciplina complexa i els arquitectes ens esforcem perquè conflueixin en el projecte en una mateixa direcció, perquè aquest arribi a ser coherent i assumeixi amb elegància i rigor tots aquests inputs.

L’exposició es planteja com un petit recorregut en aquest desenvolupament projectual, amb el croquis com a protagonista, convertint-se en la base d’aquesta situant-los en un primer nivell.

EL CROQUIS
En tot aquest procés, el croquis és l’eina que considero més important en una arquitectura primerenca, com ho és el projecte executiu per a la seva posterior materialització. El dibuixa a mà alçada és on més ràpidament podem els arquitectes expressar des de qualsevol punt de vista la idea, per poder desenvolupar-la i convertir-la en arquitectura. I quan el resultat final és més fidel al corquis inicial, més rotund és el projecte.

Moltes vegades el viatge inicial del procés de la projectació es pot fer molt llarg, passant per diferents estadis, fins que el mateix projecte va adquirint personalitat pròpia, per a finalment poder convertir-se en arquitectura. És la maduresa creativa i professional la que va apropant el projecte final al croquis inicial.

INTENCIONS
El croquis intenta representar en un gest l’ànima del projecte. Poden ser 4 línies, però que diuen o poden dir molt més del que sembla. Darrere d’aquestes línies hi ha un munt d’intencions que, no obstant això, algunes es perden pel camí. És sobretot en les fases inicials del projecte on el croquis té un paper primordial, però que continua al llarg de tot el procés fins a la construcció mateixa de l’edifici.

La meva intenció en aquesta exposició és mostrar la meva forma de treballar a través del croquis, en les diferents fases del desenvolupament del projecte. Amb una recopilació de dibuixos a mà alçada de diferents projectes propis, els documents que aquí es recullen no solament tracten d’arquitectura dibuixada, sinó arquitectura per ser construïda. És on mostro alguns retalls del seu inici i del seu desenvolupament a través del croquis.

CONCLUSIÓ
Els projectes són processos llargs, però la construcció material d’una idea és una cosa meravellosa que d’alguna forma intento transmetre en aquesta petita exposició.

DISSENY DE L’EXPOSICIÓ: NSA ARQUITECTOS
ORGANITZACIÓ, DISSENY I MUNTATGE: BEA FARRÉ, I. SANFELIU, FANI MARTÍN, MANUEL GOMIS
LA PERFILERIA D’ALUMINI ÉS DE LA CASA ITEM
EL MUNTATGE DE SALA ÉS D’ARTESANIA SANT BOI
TOTA LA IMPRESSIÓ ÉS DE COPISTERIA ALFAMBRA
LES FOTOGRAFIES SÓN D’ADRIANA LÓPEZ SANFELIU
ALTRES FOTOGORAFIES DE FRANCESC MARTÍ, PEDRO CANO, ADRIANA FARRÉ, STEVE BECKER

IGNACIO SANFELIU ARBOIX, DR. ARQUITECTE
Té despatx professional d’arquitectura a Barcelona des de l’any 1991. Va ser Arquitecte Municipal de Barcelona entre 1988 i 2003, va ser de Responsable Tècnic de les instal·lacions esportives en l’Ajuntament de Barcelona entre els anys 2001 i 2003, després d’haver estat Cap de Serveis de Projectes en el Districte de Gràcia entre els anys 1996 i 2001 i Arquitecte Municipal en el Districte de Sant Martí de 1988 a 1996.

És arquitecte des del 1987 i Doctor Arquitecte en 1997 per a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el dept. de Composició de la ETSAB amb la Tesi “L’Arquitectura efímera. Els Components efímers de l’Arquitectura”. Des de l’any 1991 és professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB (UPC), en el dept. de Tecnologia de l’Arquitectura , participant també com a membre de Tribunals de PFC i de Tribunals de doctorat en la UB, en la Facultat de Belles Arts. En 1994 obté el Títol de Màster en “Arquitectura, Art i Disseny dels muntatges efímers” per la ETSAB va col·laborar com a professor a l’Escola Elisava entre 1995 i 1998.

Obté el Reconeixement a la 2a tesi més consultada en la UPC, 1ª en Arquitectura, de les Tesis doctorals en xarxa TDI en el curs 2009-2010 i 2010-2011. Rep l’esment del premi Dècada de 2008 de la Fundació Òscar Tusquets per la plaça Anna Frank de Gràcia, que també va ser seleccionada per als Premis FAD de 1999. Té diverses obres publicades en revistes especialitzades i una trajectòria professional de més de 250 Projectes públics i privats realitzats en 30 anys d’experiència professional.