
Exposició "Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps"
Entitat organitzadora:
Centre Obert d’Arquitectura
Lloc:
Barcelona
Sala:
espai Àgora
Horari:
De dilluns a dissabte de 10 a 20h; Diumenges i festius de 10 a 15h
Addtoany:
El proper 7 de maig a les 18.30h s'inaugura a l'espai Àgora l'exposició ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ fruit del treball de l'equip d'investigació de la UPC format per Carlos Bitrián, Montserrat Bosch, Teresa García, Alejandro Giménez, Konstantinos Karvouniaris, Melisa Pesoa, Arik Munné, Roger Sauquet i Inés Aquilué com a investigadora principal i coordinadora del mateix.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
A l'acte inaugural comptarem també amb la presencia d'Eulàlia Gómez (directora ETSAB), Pere Fuertes (director ETSAV) i Carles Crosas (director DUTP)
Alep, Gaza, Khan Yunis, Kobani, Malakal, Màrinka-Donetsk, Mariúpol, Myar Zin, Mossul, Nusaybin són el nom d’una desena de ciutats de latituds i formes diverses que difícilment interrelacionaríem en una cerca amb objectius lineals. Tanmateix, són ciutats que han estat parcialment o total esborrades per guerres, on els edificis són runes, i només en queden les traces dels carrers, i fins i tot, a vegades, el desert o la selva n’han esborrat aquestes empremtes. ‘Ciutats en guerra. Cartografies i narratives en dos temps’ ens parla de realitats urbanes distants en la forma però amb analogies històriques, testimonis de destrucció, però també de vida.
Aquesta aproximació juxtaposa urbs on la destrucció de la forma urbana és extremadament contundent, obrint nombroses preguntes, però sobretot evidenciant una relació socioespacial al límit, on la desaparició material pot influir en la memòria o l’oblit dels futurs possibles. Per fixar-ne la realitat, les ciutats es presenten com a cartografies sincròniques, mostrant l’abans i el després de la guerra, i en la cerca d’una proximitat física, s’acompanyen de testimonis en viu de la diàspora d’aquestes o altres ciutats –Damasc, Kabul, Kherson, Kíiv, etc.–, que ens transporten a espais reservats a la mnemotècnia, abandonats o desapareguts, a l’espera d’un bri de reconeixement.
En aquest endinsar-se en la història urbana i el conflicte contemporani de les ciutats, volem reflexionar sobre què es trenca i destrueix en el conflicte i com des de la memòria i l’acció com a projecte podem repensar les futures reconstruccions postconflicte.
El projecte ha estat finançat per la Fundación BBVA, l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
Compta amb el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Departament d'Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) i el Laboratori de Maquetes ETSAV.
El 4 de juny a les 18.30h es realitzarà com a cloenda de la mostra, una taula rodona amb la participació de Plàcid Garcia-Planas, Gádor Luque i moderació a càrrec de Inés Aquilué i Carlos Bitrián.
31/03/2026