© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Exposició: "Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017"
Sala:
Pati dels Reials Col·legis, Tortosa
Addtoany:
El proper dimecres 7 de març a les 19.30 h, tindrà lloc a la Demarcació de l’Ebre del COAC la inauguració de l’exposició “Arquitectures en el paisatge / Catalunya 2000-2017”.
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindrà l'arquitecte Jordi Garcés, qui ens parlarà de la seva obra “Estudi del pintor Arranz-Bravo”, a Vallvidrera, projectada conjuntament amb Daria de Seta i Anna Bonet. Després seran els arquitectes Adelina Casanova i Sergi Ventosa (Udeu) els qui explicaran la seva obra L’Antiga Fusteria, a Benissanet.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri en el mateix pati dels Reials Col·legis.
L’exposició es podrà veure a Tortosa fins al 6 d’abril de 2018.
Actuar en el paisatge des de l’arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
L’acte comptarà amb la presentació dels comissaris de l’exposició Jaume Farreny i Ramon Fité. A continuació intervindrà l'arquitecte Jordi Garcés, qui ens parlarà de la seva obra “Estudi del pintor Arranz-Bravo”, a Vallvidrera, projectada conjuntament amb Daria de Seta i Anna Bonet. Després seran els arquitectes Adelina Casanova i Sergi Ventosa (Udeu) els qui explicaran la seva obra L’Antiga Fusteria, a Benissanet.
En finalitzar l’acte se servirà un refrigeri en el mateix pati dels Reials Col·legis.
L’exposició es podrà veure a Tortosa fins al 6 d’abril de 2018.
Actuar en el paisatge des de l’arquitectura
L’exposició planteja l’aproximació a una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya en el període que comprèn l’inici del segle XXI amb l’objectiu de donar a conèixer, principalment, les intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura.
Suposa una mirada transversal a la praxis projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta. Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les pròpies raons per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
Arquitectura i natura per millorar la qualitat de vida
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antropitzat. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
27/02/2018