Exposició de pintures d’Albert Colomer, arquitecte.

Tal com una infusió travessa el paper deixant a un costat la planta que ha creat l’aroma, la pintura es diposita sobre un paper transparent, oblidant qui pinta per esdevenir, la pintura, tota sola, un objecte autònom, que amb la seva pròpia viscositat, capil·laritat i untuositat decideix la forma amb què vol que la mirin.

Pintant papers es diposita pintura sobre un suport delicat, en aquest cas un paper de 16.5 grams el metre quadrat, paper de filtre per bossetes de te (paper d’abacà i cel·lulosa).

L’exposició és una relació simbiòtica entre el paper i la pintura, el dèbil paper que necessita de la resistència de la pintura per no estripar-se, i la pintura viscosa que no es pot expandir si no té un suport que li faci companyia mentre s’asseca.

Qui pinta només mira.