El divendres 10 de novembre, amb motiu del dipòsit per part de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes al Museu d’Art de Girona (md’A) del dibuix de Salvador Dalí “Croquis per al Club Mediterranée” (c.1961), ambdues institucions proposen una reflexió sobre les interaccions entre arquitectura, art i natura.

L’acte començarà a les 18 h al Museu d’Art de Girona amb la signatura del conveni de cessió del dibuix amb la intervenció del president de la Demarcació de Girona del COAC, Narcís Reverendo, i la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas.

A les 19 h, les activitats es desplaçaran al Col·legi d’Arquitectes, ubicat a 100 metres del md’A, on se celebraran dues conferències: “La recuperació dels paisatges naturals urbanitzats”, a càrrec del paisatgista Martí Franch, autor del projecte de restauració del paratge de Tudela-Culip (Club Mediterranée) al Parc Natural del Cap de Creus. I seguidament, l'arquitecta Sílvia Musquera, autora de la tesi “La fotografia com a testimoni del paper de l’arquitectura en la transformació del paisatge de la Costa Brava als anys seixanta”, explicarà la relació entre “Dalí i el projecte del Club Mediterranée”.

Amb la cessió d’aquest dibuix al md’A, la Demarcació de Girona del COAC posa a l’abast de la ciutadania una obra d’art que forma part del Fons Pelayo Martínez i que ara té la oportunitat de ser exposat dins les instal·lacions del museu mostrant la relació de Salvador Dalí amb l’arquitectura.

Una descoberta inesperada
L’any 2001, Catalina Martínez va fer la donació del fons professional del seu pare, l’arquitecte figuerenc Pelayo Martínez, a l’Arxiu Històric del COAC. Poc després, el 2002, i arran d’una investigació sobre el projecte del Club Mediterranée, es va localitzar, entre els documents del fons, un dibuix inèdit de Salvador Dalí. L’artista el va enviar a Pelayo Martínez per carta l’any 1961, com a resposta a una consulta que l’arquitecte li va fer en relació al projecte del poblat de vacances que estava redactant. El dibuix s’acompanyava amb una targeta de visita, amb el següent text:

“Querido Pelayo, gracias por la Atlántida, o sea que no destruyamos el pedazo de Atlántida geológica sublime que es la Plana de Tudela, Madrid está compenetrado con nosotros y tú y yo lucharemos. Creo que Banderballe será también un colaborador nuestro, pero desconozco los otros. Toda iniciativa contra el espíritu de la Atlántida fracasará y originará gastos inútiles, ya que si fuera necesaria emplearía los medios dalinianos que si en vez de negativos son positivos, no podrán nunca pagarme con suficiente agradecimiento mi publicidad”.

Es tracta d’una aquarel·la de petites dimensions que representa el paisatge de la Plana de Tudela, amb les roques característiques del “Camell” i l’”Àliga” que la presideixen, el mar de fons i el cap de Cerbère assenyalant França. Un paisatge que incorpora una arquitectura integrada en el lloc, que a la manera de refugi oferia un espai d’aixopluc, des del què contemplar i habitar el paisatge. Uns personatges donen l’escala al dibuix, convertint-lo en un plànol, un document gràfic, que va avançar-se a la proposta arquitectònica que van construir el 1962, Pelayo Martínez i Jean Weyler.