El passat dijous 29 d’abril, a l’església de Sant Felip Neri, molt a prop de la seu del COAC a plaça Nova, els companys i companyes del Col·legi ens vam acomiadar del nostre estimat Manel, Manel Casadevall i Pla, que ens va deixar fa gairebé dues setmanes.

En aquests dies posteriors, al sentiment de dolor i tristesa provocat pel sobtat traspàs s’han anat afegint els records de més de vint anys compartint projectes col·legials i estones personals amb ell. També la necessitat de recordar-lo amb altres amics i companys de viatge, especialment del COAC, on va servir als col·legiats, a la institució i als seus treballadors.

En Manel tenia una gran capacitat de treball i dedicació, i això li va permetre implicar-se en projectes de tot tipus i conèixer i tractar a un gran nombre de persones. Aquests dies, parlant amb molts d’ells, m’adono que el record que en tenim tots és quasi sempre el mateix: el d’una persona amable, educada, generosa, atenta i moguda sempre per la voluntat d’ajudar als qui tenia a prop, de la manera que convingués, amb la seva meticulositat, eficiència i discreció.

Els arquitectes freqüentment expliquem que els nostres projectes, que la nostra professió, té per objecte millorar els llocs on actuem i el benestar dels que viuran o utilitzaran els espais que creem o transformem. En Manel ho creia i ho feia: amb la seva dedicació tan sentida, tan respectuosa, tan generosa, ens encomanava la seva il·lusió. I, amb una coherència extraordinària, a la seva vida també actuava sempre mogut per l’objectiu de millora i, sobre tot, del benestar de tots nosaltres.

Trobarem a faltar el seu recolzament, fent que tot fos i funcionés millor. Com a llegat ens deixa el record de com era, que ens acompanya i ens fa de guia per, en la mesura del possible, emular-ho i, com ell, fer arquitectura també amb la vida.

Lluís Comeron i Graupera
President del CSCAE
Degà del COAC (2010 – 2017)