El confinament ha posat a prova la utilització i adequació dels espais físics i ha qüestionat les formes de viure, estudiar, treballar, etc. De fet, la situació viscuda durant el 2020 ha apropat canvis que ja estaven a l'horitzó: evitar desplaçaments per treballar, viure de lloguer a un preu assequible, reconèixer la comunitat en la qual es conviu, disposant de zones comuns híbrides...

En aquest context, els hotels tancats busquen noves fórmules a mig camí entre el co-housing i el co-working, amb la perspectiva de convertir-se en un nou model més obert i interconnectat amb el seu entorn.

El Facility Management ha intervingut determinadament en els canvis produïts durant aquest any i és necessari que ho faci també en els diferents moments de gestació d'un edifici: conceptualització, projecte, construcció, explotació, dinamització i conservació.

Moltes promotores han detectat el canvi i han començat a construir per a lloguer, plantejant-se tot el cicle de vida més enllà de la venda. D'altres, estan transformant o construint co-livings de nova generació, sencers o mixtes incloent ús hoteler.

Els nous espais construïts, precisen d'usos i serveis flexibles i adaptables amb facilitat. Els edificis tenen vida després del seu lliurament, i el facility manager és la figura clau per a la seva conceptualització inicial i dinamització.

Les consultories especialitzades en models d'economia i hàbitats col·laboratius han d'intervenir des del plantejament inicial en aquest projecte de vida, en paral·lel al projecte de serveis del FM i pensant en com seguiran evolucionant i transformant-se les formes de viure.

Aquest nou camí s'ha d'iniciar ja des del planejament urbanístic fent més flexibles els usos, per no ralentitzar el canvi possibilitant el co-living en sòl terciari si prové d'un hotel o en sòl residencial si parlem d'hàbitats col·laboratius.